Quines són les nostres motivacions per fer tot el què fem?
L’evangeli que ens acaba de ser proclamat és un fragment de la llarga crítica que Jesús fa contra els escribes i els fariseus del seu temps. El text mostra la duresa de les relacions entre les primeres comunitats cristianes i les comunitats jueves contemporànies, i condemna la hipocresia: la incoherència i la falta de sinceritat en la relació amb Déu i el proïsme. I és que, dir una cosa i fer-ne una altra, ha estat un dels problemes de sempre de tota la humanitat. Un problema que esdevé encara més greu si apareix com una actitud de les persones que han de donar exemple als altres, o bé que les han de formar.
És un text molt escaient precisament avui que celebrem la memòria de St. Josep de Calassanç, un prevere que entre els ss. xvii xvii va dedicar la seva vida a l’educació dels infants. I és escaient perquè, si l’Església ens el proposa com a exemple és perquè en ell no es va donar aquesta incoherència. En les constitucions de les Escoles Pies que ell fundà, demana que els infants siguin educats «en les lletres i en els bons costums». És allò que avui en diríem una “educació en valors”, o una “educació integral”: no serveix de res tenir una bona formació intel·lectual si s’és una mala persona. I no es pot ser una bona persona, si no hi ha una coherència entre el que es diu i el que es fa.
Jesús és el paradigma per excel·lència del bon mestre. Amb la seva vida va demostrar en tot moment una coherència, actuant sempre d’acord amb allò que predicava. I aquesta coherència és la que avui se’ns demana que tinguem cadascun dels cristians en les nostres vides, així com també hauria de tenir el conjunt del poble que forma l’Església. Si allò que cadascú pot aportar des del seu lloc, des de la seva feina, o des de la seva posició no és vist com un servei als altres, pot ser que estiguem alimentant una actitud hipòcrita. «El més important de vosaltres ha de ser servidor vostre», deia el text. Preguntem-nos, avui, quines són les nostres motivacions per fer tot el què fem, i examinem quina és l’actitud amb la que actuem. Fer les coses per amor i amb actitud de servei, com ens demanava l’evangeli d’avui, és un signe d’haver rebut la vocació de treballar per fer créixer el regne de Déu entre nosaltres. Que la celebració d’aquesta eucaristia ens ajudi i ens encoratgi a buscar cada dia més i més aquesta coherència de vida que St. Josep de Calassanç va beure de la font que és Jesús.
Homilia del dissabte de la setmana xx / ii – St. Josep de Calassanç
