Cada dia és bo per tornar a començar
La lectura del llibre de la Saviesa ens ha resumit molt bé el contingut de les lectures d’avui: Déu vol que ens allunyem del mal i creguem en ell. I aquesta crida a fer el bé i retornar a ell és per a tothom, encara que un s’hagi equivocat, o hagi sortit el camí. L’evangeli ho il·lustrava d’una forma immillorable amb la història de Zaqueu, «cap de cobradors d’impostos i ric». Pel seu càrrec, podem deduir que era una persona pecadora. En aquella època, l’imperi romà —que eren les forces d’ocupació, pactava amb els cobradors d’impostos la quantitat que havia de ser recollida en cada zona, i ells tenien potestat per fer tot el que volguessin per tal d’aconseguir-la; per això era molt fàcil que abusessin, i per tant, pequessin. Però tot i amb això, Jesús es fixa en ell, i li proposa d’hostatjar-se a casa seva, malgrat les crítiques que li va comportar. Perquè Jesús no havia vingut a jutjar: havia vingut per salvar a tothom, pecadors inclosos. I per això havia d’anar a casa seva. I el pas de Jesús per la vida de Zaqueu va provocar exactament l’efecte esperat: el seu cor canvià completament, i es penedí. I no només això, sinó que va ser d’ell mateix que va sortir què havia de fer per restituir el mal comès. L’amistat amb Jesús, doncs, transforma el cor de les persones.
Igual que aquell dia Jesús passà per la vida de Zaqueu i entrà a casa seva, avui Jesús entra a la nostra: l’Eucaristia és una trobada amb Jesús ressuscitat, que no només ens recorda una història del passat, sinó que l’actualitza per a nosaltres. Així com Zaqueu es va enfilar a un arbre per poder veure Jesús, nosaltres hem deixat avui les nostres ocupacions i problemes i ens hem mogut per venir a trobar-nos amb ell a l’Eucaristia. I quan d’aquí uns moments invoquem l’Esperit Sant sobre els dons i ens els mengem, Jesús estarà entrant a casa nostra com ho va fer a la de Zaqueu. Perquè tots els cristians som temples de l’Espert Sant. I Jesús hi vol entrar per per quedar-s’hi, per habitar-hi, transformant el nostre cor com féu amb el de Zaqueu.
I si Jesús ens ha escollit com a deixebles seus i vol entrar a casa nostra, potser nosaltres també hem de fer com Zaqueu: demanar perdó pel mal que hàgim fet, i restituir-lo. És molt difícil ser perfecte; tampoc Déu no ho vol. Vol que retornem a ell encara que ens hàgim allunyat. I ens dóna la pista de com fer-ho: si Jesús escollia els seus deixebles entre els pecadors i buscava el seu bé, potser també nosaltres hem de fer semblantment. Estimar els amics o aquells qui ens cauen bé, és fàcil. Però no ho és tant fer-ho amb els qui més ens costen, amb els qui no pensen com nosaltres, o simplement han fet coses mal fetes. Però el missatge de Jesús és clar, i si volem ser seguidors seus i ser-ho a fons, hem de fer com ell: hem d’estimar els enemics. Perquè també ells estan cridats a ser fills de Déu.
