El Senyor ens convida a esperar-lo, però l’espera ha de ser activa.
Quan fem la nostra professió de fe, diem que Jesucrist «tornarà gloriós a judicar els vius i els morts», o bé (si fem servir el credo dels apòstols), diem que Jesucrist «seu a la dreta de Déu, Pare totpoderós, i d’allí ha de venir a judicar els vius i els morts». Queda clar, doncs, que segons la nostra fe, Jesús tornarà. Però ni el credo ni l’escriptura precisen res més sobre la segona vinguda del Senyor. Va ser el mateix Jesús qui ens en va parlar, però ell mateix va dir que «d’aquell dia i d’aquella hora ningú no en sap res, ni els àngels del cel ni el Fill, sinó tan sols el Pare», com diu el verset just anterior a l’evangeli que ens acaba de ser proclamat. Serà una vinguda que es produirà, tan sols, quan el Pare vulgui.
Avui comencem el temps d’Advent, quan falten quatre diumenges pel Nadal. És un temps de preparació espiritual que ens ha d’ajudar a celebrar millor la festa de Nadal, en la que celebrem el Misteri de l’encarnació. I no estem preparant una simple festa d’aniversari de la primera vinguda del Fill de Déu, com si fos un esdeveniment passat: ens preparem per una cosa més profunda. Per això aquests primers dies de l’Advent, la litúrgia ens parla de la segona vinguda del Senyor.
Que el Fill de Déu s’encarnés, entrés a la història i es fes un de nosaltres, ha tingut una gran implicació per a les nostres vides. De fet, des d’aquell esdeveniment, la humanitat ja no ha pogut viure com si això no hagués passat. Déu s’ha fet un de nosaltres, i ens ha parlat un a un. I ens continua parlant en l’eucaristia. Ens continua parlant també a través dels germans, cada vegada que, ajudant i estimant a algú, és com si li ho féssim a Ell. Per això Jesús ens parlà de la seva segona vinguda. Certament, es produirà a la fi dels temps; però això no sabem quan serà. Però entretant, el Senyor ens ve a trobar cada vegada que seiem a taula amb ell, com estem fent ara; el Senyor ens ve a trobar cada vegada que algú pica a la nostra porta, sigui qui sigui, i ens demana alguna cosa. I el Senyor ens vindrà a trobar a cadascú, el moment en què s’acabin els nostres dies en aquest món i ens vingui a buscar per reunir-nos amb Ell. I per això hem d’estar preparats, com ens recomanava l’evangeli: «Estigueu a punt també vosaltres, que el Fill de l'home vindrà a l’hora menys pensada», és una crida a estar atents a les nostres vides, perquè no podem saber mai quan serà que el Senyor apareixerà en alguna d'aquestes formes. I els cristians sempre hem d’estar a punt per estimar, per servir, per ajudar a l’edificació del seu Regne. Pensem-ho, ara que comença la preparació pel Nadal, perquè les festes que s’acosten no es quedin en unes celebracions purament externes, sinó que ens serveixin per tornar a encendre en nosaltres aquesta esperança a la que tots estem cridats. El Senyor ens convida a esperar-lo, però l’espera ha de ser activa.
Homilia del diumenge de la setmana I d’Advent / Cicle A
