Aquests dies se’ns recorda la importància d’estar atents
Durant molts segles, Déu va anar preparant la vinguda del Salvador del món. I ho va fer de diferents maneres i a través de diferents persones. Un d’ells va ser el profeta Elies, de qui ens parlava la primera lectura del llibre de Jesús, fill de Sira. El text era un fragment de l’apartat que l’autor dedica a fer un elogi dels Pares, d’aquells grans personatges de l’Antic testament que suscitaven la seva admiració. I el descriu com «un profeta de foc» potser pel seu temperament, per la seva lluita incansable contra la idolatria, per la seva denúncia insubornable contra els abusos de l’autoritat, pels episodis que l’escriptura li atribueix haver fet baixar literalment foc del cel, o per la manera com va ser endut al cel. Sigui pel que sigui, aquest profeta de l’esperança escatològica, segons la tradició que hem escoltat havia de tornar per preparar el dia del Senyor: «Feliços els qui, abans de morir, veuran el teu retorn!», acabava dient el text. I en l’evangeli que ens ha estat proclamat el mateix Jesús ens deia que certament, Elies havia tornat. Però ho havia fet en la figura de Joan Baptista, un altre profeta que preparava la vinguda del Senyor.
Ara que ens preparem per a la celebració anual del Nadal, és un temps propici per recordar i reviure tot aquest temps, fets i persones a través de les quals Déu va anar elaborant lentament durant segles el seu pla de salvació. Però també és important recordar que els destinataris naturals d’aquest pla no van saber reconèixer ni el Messies, ni tampoc a Joan Baptista, com ens recordava l’evangeli: «És cert que Elies havia de venir a preparar-ho tot, però jo us asseguro que ja ha vingut, i que en lloc de reconèixer-lo, l'han tractat com han volgut. Igualment el Fill de l'home haurà de patir a les seves mans»deia. Per tant, no n’hi ha prou amb tot el què Déu va fer. Cal alguna cosa més.
I és que, per moltes persones i fets que hagin preparat la vinguda del Senyor, perquè aquesta sigui efectiva cal un gest d’acostament i acceptació per part nostra, cal un acte de voluntat i de fe. Déu ens va crear lliures i respecta profundament aquesta llibertat: per això es limita a oferir, i hem de ser nosaltres qui, primer estant atents i després volent, acceptem aquesta salvació. I això no només aquest temps d’Advent, sinó tots els dies de l’any, perquè la salvació se’ns pot fer avinent diversos cops cada dia. A banda de la seva vinguda física en la història i la que s’ha de produir al final dels temps, el Senyor continua venint cada vegada que ens reunim en el seu nom, que escoltem la seva paraula i que preguem; però també cada vegada que, a través de les petites coses, servim als qui tenim a la vora, és a dir, cada vegada que fem viu el seu amor. Per això aquests dies se’ns recorda la importància d’estar atents al què passa al nostre voltant, no sigui que, tenint la salvació a tocar, no la sapiguem reconèixer.
Dissabte de la setmana III d’Advent
