Amb el compromís de cadascú, Déu pot fer arribar la deu inestroncable del seu amor a tothom
La litúrgia d’avui ens convida a aprofundir en el misteri de la Trinitat des de quatre punts de vista. El primer és el de la revelació: ja a l’Antic testament, com proclamava la primera lectura, Déu va convocar el seu poble i per mitjà de Moisès els donà la Llei; però no seria fins al Nou testament quan la Trinitat es faria visible en la persona de Jesús, que deixaria als apòstols l’encàrrec de batejar en el nom del Pare i del Fill i de l’Esperit Sant, no sense abans haver ensenyat que el sagrament és comunió de vida amb aquestes tres persones. El segon punt de vista és el del poble: la primera lectura es feia ressò del fet que Déu s’escollís un poble, el fes testimoni del seu amor i objecte de la seva protecció; però no seria fins al Nou testament que aquest poble seria plenament incorporat a ell per mitjà del baptisme. Els membres d’aquest poble així incorporats, s’eleven a la categoria de fills de Déu. El tercer punt de vista és el de la llibertat: la primera lectura feia referència a l’allibertament del poble hebreu de l’esclavitud de l’Egipte; però no seria fins al Nou testament que, amb la resurrecció de Jesús, es trencarien definitivament les cadenes de l’esclavatge de la mort. El baptisme és la nostra porta d’entrada a aquesta plena llibertat. Finalment, el quart punt de vista del del qual ens podem acostar al misteri és el de la fidelitat a l’amor de Déu: Moisès demanava al poble que observessin els preceptes de Déu, i Jesús demanava als apòstols que ensenyessin a la gent tot allò que ell havia manat. Tots els qui escoltem els ensenyaments del Fill, que l’Esperit Sant convalida i el Pare testimonia amb la seva veu, som els veritables adoradors de la Trinitat.
Aquesta quàdruple perspectiva pren cos en l’Eucaristia. «Jo seré amb vosaltres cada dia fins a la fi del món», deia l’evangeli. L’Eucaristia és el lloc privilegiat on Jesús es troba cada dia amb nosaltres, on se’ns continua revelant i fent present el misteri de la Trinitat. Aquí és on el Crist ens comunica la paraula viva del Pare, que per l’acció de l’Esperit Sant es transforma per a nosaltres en llum i en vida.
Perquè tot aquest misteri té per objecte donar sentit a les nostres vides, s’ha de traduir en fets que siguin una extensió de l’amor que Déu té per nosaltres. Per això, si volem viure com a cristians compromesos, si volem ser una baula de la cadena transmissora d’aquest amor de Déu, hem de lluitar cada dia contra el pecat que es manifesta de tantes i tantes maneres, com en l’egoisme, l’enveja, la venjança o la mentida. Hem d’estar disposats a perdonar quan ens ofenen, a estimar fins i tot als nostres enemics, i ajudar a tot aquell qui ho necessiti i estigui en la nostra mà de fer-ho. Hem de confiar en l’amor de Déu, que és a prop nostre en totes les circumstàncies de la vida, encara que de vegades ens costi de veure. Si volem viure plenament com a cristians, hauríem de tractar a tothom com a germans, d’imitar el Crist, i de treballar per a la salvació de tothom, siguem on siguem i fem el que fem. Només així, amb el compromís de cadascú, és com Déu pot fer arribar aquesta deu inestroncable del seu amor a tothom. Que la festa de la Santíssima Trinitat ens encoratgi un cop més a imitar el Crist en la seva docilitat i fidelitat al Pare, i a ser dignes portadors de l’Esperit Sant, Ell que ha segellat amb el seu amor els nostres cors.
Solemnitat de la santíssima Trinitat / Cicle B.
