Posem els nostres dons a disposició dels altres.
Tots els cristians ens hauríem de caracteritzar per una actitud de vetlla, de vigilància, d’estar atents, perquè no sabem ni el dia ni l’hora en què vindrà el Senyor. St. Mateu dedica tota una secció del seu evangeli a parlar d’aquesta actitud. És una sèrie de tres paràboles que tenen la finalitat de fer-nos veure la importància d’estar atents sobre nosaltres mateixos: la paràbola del lladre que ens va ser proclamada dijous, la de les verges que esperen l’espòs que vam llegir ahir, i la paràbola dels talents d’avui.
I avui també, la litúrgia ens presenta l’exemple de St. Agustí, una persona que va saber fer rendir els seus talents doblement. Va ser un dels pares de l’Església més eminents, afavorit amb els dons de la saviesa que va fer rendir com a pensador, escriptor i predicador: els seus escrits encara ens són font d’aliment espiritual i creixement humà i cristià quinze segles més tard. Però també els va saber fer rendir amb el seu exemple de vida: la seva conversió, afavorida per l’exemple de la seva mare i del seu mestre St. Ambròs, ens fa veure què significa posar la pròpia vida d’acord amb allò que hom creu.
Aquest evangeli i l’exemple de vida de St. Agustí, ens porten a preguntar-nos avui per la nostra vida. Quins són els talents que m’han estat donats? Com els faig rendir? No és tracta de tenir-ne molts o pocs: l’evangeli felicita igual l’administrador que en va guanyar cinc que el que en va guanyar dos. Es tracta de saber-los identificar, de no tenir por, i de fer-los rendir. Des de la perspectiva de la nostra vivència cristiana, podríem dir que no es tracta tant de viure la nostra fe de forma privada, amb por i d’amagat, sinó de fer-la treballar i rendir, fent que allò que fem estigui d’acord amb allò que creiem. “Estima i fes el que vulguis [ens diu St. Agustí]. Si calles, callaràs amb amor; si crides, cridaràs amb amor; si perdones, perdonaràs amb amor. Si tens l’amor ben arrelat en tu, cap altra cosa excepte l’amor serà el teu fruit”. I això ho podem fer des de tot arreu: avui tenim amb nosaltres un senyor Bisbe i un grup d’escolans. També tenim un grup d’organistes —que a través de l’art de la música treballen per crear un clima bonic de pregària, i una comunitat de monjos —que mirem de fer el camí de la vida amb la centralitat del Crist. I també hi ha entre nosaltres moltes altres persones que viuen la seva fe de tantes i tantes maneres. Tots, sense excepció, hem rebut uns dons del Senyor. I són diferents per a cadascú. Però tots també estem cridats a fer-los treballar posant-los a disposició dels altres perquè la nostra vivència cristiana ens ajudi i ajudi a créixer al poble de Déu, com va fer Sant Agustí. El Senyor ens convida a ser compromesos i conseqüents amb la nostra fe, perquè els talents que ens ha donat, si els fem treballar, rendeixin. I donant, rebem. «Els qui tenen, els donaré encara més i en tindran a vessar, però als qui no tenen, els prendré fins allò que els queda», ens deia l’evangeli. Com més estimem, més ens estimaran. I com més perdonem, més perdó rebrem. Mentre que si no fem res encara perdrem el que tenim, perquè allò que no fem servir, s’atrofia. Començàvem dient que tots els cristians ens hauríem de caracteritzar per una actitud de vigilància sobre nosaltres mateixos, perquè Senyor pot venir inesperadament. I és cert, perquè sempre ve a través de les altres persones que ens trobem en el camí. Posem, doncs, els nostres dons a disposició dels altres, i així un dia ens podran dir: «Molt bé. Ets un administrador bo i de tota confiança. El que t’havia encomanat, ho has administrat fidelment. Ara t’encomanaré molt més. Entra a celebrar-ho amb el teu Senyor!».
Dissabte de la setmana XXI durant l’any / I – St. Agustí d’Hipona
