Potser avui Jesús vol parlar al nen que encara trobaríem molt a dins nostre

 


Jesús, Déu com era, tenia una predilecció pels més febles: al llarg de tot l’evangeli el veiem preocupat pels malalts, ancians, els pecadors i en general tots aquells que eren rebutjats per la societat. I avui ens queda clar que també té en bona estima els nens, que en aquell moment la societat no tenia en compte com ara: «Deixeu venir els nens, no els exclogueu, el Regne del cel és dels qui són com ells», deia Jesús als seus deixebles que s’havien posat nerviosos en veure que la gent li portava els nens. Perquè Jesús ens posa els nens per exemple? Segurament que no ho va fer per amabilitat ni per portar la contrària, sinó perquè en ells hi devia veure unes actituds i qualitats que són bones per entrar al Regne del cel. Els nens són senzills i nets de cor. Són sincers i transparents. Els nens són febles i ho tenen tot per fer, però en canvi ho donen tot: saben captar quan algú es preocupa per ells i els estima, i saben estimar amb tota la senzillesa, amb aquella puresa de cor que encara no ha tingut temps de rebre ferides ni d’obrir-ne. Els nens només coneixen blancs i negres, i encara no han tingut temps de fer-se seves les mil tonalitats de gris que hi ha entremig: recordem que Jesús també ens recomana que “diguem sí quan és sí, no quan és no”… 

Avui Jesús demanava als seus deixebles que deixessin acostar els nens a ell. I en aquesta Eucaristia hem estat nosaltres qui ens hem acostat a Jesús. Potser avui Jesús vol parlar al nen que encara trobaríem molt a dins nostre si poguéssim treure totes les capes que, com una ceba, hem anat posant al damunt.

Avui, doncs és un bon dia perquè ens preguntem per la nostra senzillesa: som dels qui ho compliquem tot, o sabem mirar la vida amb simplicitat? És un bon dia perquè examinem la nostra sinceritat i transparència: de vegades, les persones ens tornem embolicades i fosques, i costa veure el que tenim a dins; però Jesús lloa la transparència i espontaneïtat que ben segur encara conservem. Avui és un bon dia perquè revisem si sabem donar sense miraments, o si amb la nostra donació ens hem reservat una part per a nosaltres: el Regne és dels qui són com els nens, dels qui donen i estimen de veritat. Avui és un bon dia perquè ens preguntem què en queda de les qualitats del nen o la nena que vaig ser…

Fent un salt en el temps, Sant Maximilià M. Kolbe també es va compadir d’uns nens, d’aquells que haurien quedat orfes si no s’hagués ofert per ocupar el lloc d’aquell pare que estava a punt de ser assassinat al camp d’Auswitch. I ho va fer amb senzillesa, sense pensar-s’ho, perquè segurament havia escoltat i fet seu moltes vegades aquest evangeli. «Deixeu venir els nens, no els exclogueu, el Regne del cel és dels qui són com ells», és una frase que pot tenir conseqüències reals en les nostres vides si la integrem i la creiem profundament.


Dissabte XIX durant l’any / I – St. Maximilià M. Kolbe

Mt 19,13-15.

Entrades populars

El pessebre és una finestra oberta a la realitat de Déu

Imatge
L’evangeli d’avui ens reporta un cop més la bella imatge del pessebre: «els pastors anaren a Betlem i trobaren Maria i Josep, amb el nen a la menjadora». La imatge del pessebre ens diu com és Déu, i com vol Déu que siguem nosaltres. ¿Com és Déu? Cadascun dels personatges del pessebre ens en diu alguna cosa. Els pastors representen les persones anònimes i senzilles que s’acosten amb curiositat, i se sorprenen pel que troben. Podem dir, doncs, que Déu és aquell que es deixa trobar per les persones normals i corrents; per veure Déu cal moure’s i tenir un cor humil. Maria i Josep ens són dos models d’obediència a Déu, obediència en el sentit etimològic del terme:  ob-audire significa “saber escoltar” o “demostrar interès per allò que s’escolta”: Maria va escoltar les paraules de l’àngel, i va respondre afirmativament a la proposta de Déu. Josep fa semblantment: renuncia a la seva voluntat per fer la de Déu. Déu, per tant, és aquell que ens parla perquè l’escoltem, és aquell que t...
Més informació

Què significa ser deixeble de Jesús?

Imatge
  Les dues lectures d’avui són dos exemples de la manera com el Senyor escull les persones per a realitzar missions importants. La primera ens parlava de Saül, cridat a ser rei d’Israel: era un noiet que feia de pastor, i estava buscant unes someres que el seu pare havia perdut. I en segon lloc, l’evangeli ens parlava de Leví, cridat a ser apòstol: era un publicà que estava assegut al lloc de la recaptació dels impostos que cobraven els romans, i que per això estaven considerats oficialment pels jueus com a pecadors. Tots dos casos semblen d’entrada un contrasentit: per a missions tan altes com governar o ser apòstol semblaria que caldria haver escollit un altre perfil. Però el que Déu valora són d’altres coses: tant Saül com Leví, en sentir la crida que els fan, no dubten i obeeixen sense dilacions. Saben reconèixer la importància del que els està passant, i mostren una predisposició a obeir i deixar-se fer. Aquestes dues lectures s’escauen avui, que celebrem la memòria de St. M...
Més informació

Estem convidats a examinar quins fruits donem, i veure què és el que ens aguanta

Imatge
L’evangeli d’avui ens ofereix dues imatges diferents que ens parlen de la persona: l’arbre i la casa. El cristià ha de ser com un arbre que doni bons fruits, i ha de ser també com un edifici ben fonamentat, que s’aguanti ferm. Perquè l’arbre pugui donar bons fruits, necessita l’aigua; i per estar ben fonamentada, la casa necessita la roca. Dos altres elements en aparença molt diferents, però que ens ajuden a entendre com actua la Paraula de Déu en nosaltres: com l’aigua, la paraula de Déu és una força sempre viva i dinàmica que ens és aliment; i com la roca, la Paraula ens proporciona la seguretat de saber-nos ben fonamentats en uns valors eterns i sòlids, que són els que Jesús ens va donar. L’eucaristia sempre és per a nosaltres un encontre amb el Crist ressuscitat, que continua viu en la seva Paraula i en la comunitat. La celebració que estem fent, doncs, ens fa viva un cop més la seva paraula, i ens dóna la oportunitat de deixar-nos interpel·lar per ella. I ho fa avui d’una ...
Més informació