Jesús ens convida a fer front al mal, i a superar-lo.
En l’època que es va escriure l’evangeli era comú pensar que els mals físics eren una conseqüència del pecat: quan la gent veia un paralític com el que li van presentar a Jesús, tothom pensava que devia haver fet alguna cosa molt dolenta per merèixer un càstig tan gran. I com que el poder de perdonar pecats era un poder reservat només a Déu, si Jesús volia demostrar que podia perdonar el pecat també havia de guarir la malaltia que segons la creença més estesa li anava associada. I això és el que fa: no es limita a perdonar el pecat, sinó que també guareix al paralític físicament, perquè quedés clar que el poder de perdonar el pecat era real. En la nostra mentalitat el que més ens sorprèn és que Jesús tingués poder de guarició; però en la mentalitat del temps antic el que sorprenia era que pogués perdonar el pecat. I aquest és el missatge que el text ens transmet: Guarint el paralític Jesús demostra el seu poder sobre el mal més profund, que no és el mal físic sinó el pecat. L’evangeli d’avui, doncs, ens parla del perdó.
Hem començat aquesta Eucaristia, que per a nosaltres és la nostra trobada amb Jesús, demanant perdó dels pecats. És el primer que fem quan ens posem a la presència de Déu. I per perdonar-nos el pecat no només tenim l’Eucaristia sinó que Jesús ens va deixar el sagrament del perdó: «als qui perdonareu els pecats, els quedaran perdonats», va dir als deixebles. Com el paralític de l’evangeli, cada vegada que ens posem davant de Jesús nosaltres també demanem el perdó, i també rebem la seva paraula guaridora: No només les persones físiques que van tenir la sort de creuar-se en el camí de Jesús van ser les que van tenir un privilegi, sinó que a través de la celebració aquesta paraula ens arriba a nosaltres, a cadascun.
Com tota aquella pobra multitud de persones impedides que Jesús es trobà a Cafarnaüm, tots nosaltres també tenim algun tipus de “paràlisi” o de malaltia corporal o espiritual que no ens deixa ser nosaltres mateixos. De vegades la por, les dificultats, o simplement el mal que ens trobem en el nostre camí, sigui de la naturalesa que sigui, impedeix que puguem actuar correctament, que puguem fer allò que deuríem o voldríem. I el perdó és bàsic perquè puguem veure les coses des de fora, i puguem tornar a començar quan alguna cosa ha anat malament. I quan ens posem a la presència de Jesús —aquí o de tantes altres maneres, tenim l’oportunitat de rebre el perdó o alliberar-nos d’aquest mal, sigui el que sigui. El mal és el que és, i ens el trobem a cada moment; però no ens hi hem de resignar: Jesús ens convida a fer-li front i a superar-lo. Hem de saber demanar perdó a Déu, i hem de saber perdonar nosaltres: no hi ha altra forma si el que volem és superar les dificultats, si el que volem és carregar-nos al coll la nostra llitera i anar cap a casa. Que la força guaridora de la paraula de Jesús, que cada dia tenim l’oportunitat de rebre, ens hi ajudi.
Dijous XIII durant l’any.
