Veure, creure i donar testimoni.
Les lectures d’avui ens parlen de tres dels deixebles més coneguts del Senyor: Pau, Pere, i el deixeble que Jesús estimava. La primera lectura ens mostrava com Pau, malgrat la dificultat que li suposava estar en arrest domiciliari per causa de les acusacions rebudes de part dels jueus, no va perdre l’alegria i des de l’apartament on estava reclòs «rebia tots els qui l’anaven a trobar, i obertament, sense cap trava, predicava el Regne de Déu i ensenyava la doctrina sobre Jesucrist, el Senyor». I l’evangeli ens presentava les figures de Pere i del deixeble estimat. El text no dissimula com Pere, que havia estat cridat directament pel Senyor, tenia defectes i dubtes; però amb tot, el Senyor li va encarregar de menar el grup dels seus deixebles assegurant així la cadena de transmissió. I del deixeble estimat, «que durant el sopar s’havia reclinat sobre el pit de Jesús», ens explica com després va donar «testimoni de tot això» i ho va escriure, perquè també nosaltres poguéssim rebre tot allò que el Senyor li confià íntimament. Tots tres, doncs, veieren, cregueren, i donaren testimoni dels misteris a través dels quals el Senyor ens ofereix la seva salvació.
I nosaltres hem rebut aquest testimoni transmès per ells a través de l’Escriptura i la litúrgia. Com tots els qui hem nascut posteriorment, a nosaltres no ens ha estat possible de conèixer el Senyor en persona, però l’hem conegut sagramentalment, i aquest coneixement és igualment vàlid i ens permet fer la mateixa experiència de Déu. Per això la litúrgia ens ofereix cada any aquest temps que anomenem “fort”, i que comença amb la preparació de la Quaresma i la celebració de la Pasqua, que demà acabarem amb la Solemnitat de la Pentecosta. És un període de 90 dies que cada any torna a les nostres vides de forma invariable, i gràcies al qual la litúrgia ens presenta cíclicament i de forma ordenada tota la història de la salvació, que ens mostra com Déu ens ha volgut semblants a Ell, i ens ofereix la mateixa vida eterna de la qual Jesús ja en gaudeix.
L’ensenyament rebut gràcies als deixebles no és només el contingut teòric d’una doctrina, sinó que és una paraula viva que té la missió de traduir-se en fets reals de la nostra vida. Encara que ells haguessin vist el Senyor directament i nosaltres l’haguem conegut de forma indirecta, nosaltres també l’hem vist i hem cregut. I així com ells van predicar enmig d’incomoditats i malgrat els defectes que tenien, tots nosaltres també estem cridats a donar a conèixer el Senyor en l’entorn que estiguem, encara que aparentment sigui hostil o indiferent; ho farem si donem exemple de vida, o fem la nostra feina amb esperit cristià. Tant a ells com a nosaltres el Senyor ens ha cridat perquè ens estima, i només depèn de nosaltres que vulguem veure, creure, i continuar donant testimoni perquè tothom tingui l’oportunitat de conèixer aquesta crida de Déu, que és universal.
Dissabte de la Setmana VII de Pasqua
Fets 28,16-20.30-31 / Jo 21,20-25.
