Senyor, jo no soc digne que entreu a casa meva.
L’evangeli ens posa avui un centurió com a exemple. Un centurió era un oficial de l’exèrcit romà, un home que no pertanyia al poble d’Israel; un centurió era també un home entrenat per fer la guerra, i per tant, per matar si convenia a d’altres homes. Un home, en definitiva, que no encaixava en els manaments de la llei de Déu. Però no per això Jesús deixa d’escoltar-lo: Jesús l’acull malgrat la seva condició i actua través d’ell, perquè queda admirat de la seva fe. El text ens transmet, doncs, un model de Déu que no jutja les persones per la seva pertinença a un poble o un altre ni per les seves accions, sinó per la seva fe. Déu és el Déu de tothom, acull a tot aquell que se li acosta, i pot actuar fins i tot a través de persones que es podrien jutjar com a “dolentes”. Només cal que tinguem fe, i voluntat d’acostar-nos a ell.
Nosaltres ho fem cada vegada que seiem a la seva taula, i cada vegada que ens reunim en el seu nom. De fet, les paraules del centurió han passat a la litúrgia i les diem justament en el moment abans de rebre el cos de Crist: «Senyor, jo no soc digne que entreu a casa meva. Digueu-ho només de paraula,» “i serà salva la meva ànima” —diem nosaltres, «i el meu criat es posarà bo», va dir el centurió. És com si diguéssim: “Digueu-ho només de paraula i confiem que passarà en nosaltres tot allò que ens heu dit”, o bé: “i confiem que actuareu a través nostre”.
La paraula del Senyor que escoltem en cada una de les celebracions té el poder d’actuar de forma real en les nostres vides si tenim fe, si creiem que són de veritat paraules que el mateix Jesús ens adreça en cadascú cada vegada, com si fóssim allà amb ell d’una manera real. La fe del centurió és admirable i és per a nosaltres un model, com la fe que tingué la Mare de Déu. Però l’evangeli d’avui també ens convida a examinar altres coses, com ara si fem o no accepció de persones: el Senyor no va rebutjar al centurió malgrat que per la seva dedicació tenia uns valors contraris a l’evangeli; el va valorar per la seva fe. I aquest model també ens ensenya a no jutjar als altres, ni que facin coses contràries als nostres valors. I sobretot a no pensar-nos que som millors que els altres. Déu mira al cor de cada persona d’una manera més profunda, i pot actuar fins i tot a través de persones que no compleixen el que ell demana. Per això, avui, amb el centurió, podríem dir: “Senyor, tot i que no som dignes que entreu a casa nostra perquè encara ens falta molt per aprendre, us demanem que ens doneu un cor obert per escoltar la vostra paraula que cada dia ens dirigiu de forma personal, perquè ella ens vagi transformant i configurant a vós, i d’aquesta manera les nostres ànimes arribin a ser salvades”. Hi confiem.
Dissabte XII durant l’any - Sta. Maria en dissabte
