Què haig de fer, Senyor?
Tot fent camí des de Jerusalem cap a Damasc, com llegíem a la primera lectura, Saule se sentia segur d’ell mateix. Era un jueu convençut, que havia rebut una educació clàssica, i tenia unes conviccions clares. El llibre dels Actes ens el presenta per primer cop presenciant la lapidació de St. Esteve, el primer màrtir. I no tenia cap dubte que calia combatre i eliminar aquell grup incipient de cristians que el molestaven perquè no pensaven com ell, i a això dedicava totes les seves energies. Però sense esperar-s’ho es va trobar de cop i volta amb el Senyor ressuscitat, i va viure un d’aquells moments que et canvien la vida en un instant. El Senyor tenia uns altres plans per a ell, el seu cor era massa gran per a dedicar-se a exterminar cristians. I per això aquella gran llum que el va deixar encegat va marcar un abans i un després en la seva vida, perquè la paraula de Déu no pot deixar indiferent a ningú, i l’Esperit bufa on vol. I el canvi va ser tan sobtat que només va poder dir: «Què haig de fer, Senyor?». I va passar de perseguir els cristians a ser el principal difusor de l’evangeli entre els pagans.
Aquella trobada amb el Senyor ressuscitat que Saule tingué en el seu camí, és per a nosaltres avui l’Eucaristia, cada Missa, aquesta celebració. En el nostre camí per la vida ens trobem amb el Senyor cada cop que participem en la litúrgia i sentim la seva paraula. «Saule, Saule…» [o que cadascú hi posi el seu nom], ens crida el Senyor. «Jo soc Jesús, el Natzarè», el ressuscitat d’entre els morts que estic present en la meva paraula, en la comunitat reunida, en els dons que vaig deixar instituïts. Aquest moment que va marcar per sempre a Saule, ens és també per a nosaltres un abans i un després?
En el nostre camí per la vida que va del naixement fins a la mort, potser nosaltres també caminem plens de seguretats i conviccions… Però, quina és la llum ens enlluerna? És la Paraula de Déu, o d’altres llumeners ens fan perdre de vista el que hauria de ser el nostre focus principal d’atenció? A què dediquem totes les nostres energies? Cada trobada amb el Senyor ens hauria de convertir una mica més, ens hauria de ser una ajuda per tornar a mirar cap a Déu i preguntar-li: «Què haig de fer, Senyor?». Quina és la teva voluntat per a mi? Potser hauríem de recordar més sovint quin va ser el dia en què vaig deixar que el Senyor em parlés i el vaig escoltar amb més força… I no només individualment, sinó també com a col·lectiu: avui acabem l’octavari de pregària per la unitat dels cristians, i demà tot continuarà igual? Tant de bo que aquesta llum que convertí a Saule ens faci prendre consciència de la missió tan important que té cada cristià, i que Ananies resumia avui en una sola frase: «davant de tots els homes, tu li has de ser testimoni de tot allò que has vist i has sentit». Va per nosaltres. Preguntem-nos, doncs, com St. Pau: Què hem de fer, Senyor?
Dia 25 de Gener – La Conversió de St. Pau, apòstol.
