Avui la litúrgia ens convida a reflexionar a partir de tres taules
Avui la litúrgia ens convida a reflexionar a partir de tres taules.
La primera és la taula de la casa de Leví, el publicà. Era una taula en la que a més de Jesús, hi van seure «altres publicans i pecadors». Però això no era un obstacle perquè Jesús i els seus deixebles hi seiessin. Al contrari. I no van refusar la invitació perquè, com ens deia el mateix Jesús, ell no havia vingut «per cridar els justos, sinó els pecadors». I allà n’hi havia. I fent-s’hi, parlant-hi, establint ponts, devia acabar assolint el seu objectiu, ja que la tradició identifica el publicà Leví amb l’apòstol i evangelista Mateu. Seient a taula amb ell Jesús el va transformar, i Déu va fer coses bones amb persones considerades dolentes.
La segona taula és la de l’Eucaristia. És una taula en la que s’hi han assegut incomptables persones al llarg de tota la història, i ben segur que no totes han estat santes. I Jesús no s’ha cansat mai de cridar-hi gent, perquè la seva missió no és la de «cridar els justos, sinó els pecadors». I aquí n’hi han segut molts. És una taula en la que tothom té la possibilitat de fer-se amb Jesús, de conversar-hi. I és una taula en la que moltes persones s’hi han deixat transformar precisament a partir d’aquesta conversa que es produeix escoltant la seva paraula, i donant-li resposta cada dia amb els actes de la pròpia vida.
Per això la tercera taula, finalment, és la de la nostra vida. En un sentit figurat, la taula pot simbolitzar la vida de cadascú, ja que tots la compartim amb altres persones. I no sempre triem amb qui hi seiem: tant si hem escollit de portar una vida solitària, en família o en comunitat, no hem estat nosaltres qui hem cridat les persones amb qui compartim el pa cada dia, sinó Jesús. I pot ser que siguin —i siguem, pecadors. Però això no és un obstacle perquè Jesús dialogui amb nosaltres a partir del nostre proïsme: el que ens demanen, el que ens diuen, el servei que ens fem mútuament, és també un diàleg amb Jesús, que ens fa saber què necessita de nosaltres en cada moment. I servint els altres ens va transformant a nosaltres, perquè ens obliga a adaptar-nos a les circumstàncies de cada moment.
En totes tres taules, Jesús hi és. I en totes tres taules hi trobem la seva paraula, aquella paraula que la primera lectura definia com a «viva i eficaç», «més penetrant que una espasa de dos talls» i capaç d’esclarir «les intencions i els pensaments del cor». És la paraula que sentiren de la mateixa boca de Jesús els publicans. És la paraula que milers de persones han sentit proclamada a l’Eucaristia. És la paraula que Maria va escoltar i va fer seva. I és la paraula que avui nosaltres no només hem escoltat, sinó que estem cridats a deixar-nos interpel·lar per ella, donar-li vida, i fer que tots aquells que seguin a la nostra taula la sentin veient les nostres obres.
Dissabte de la setmana I durant l’any / I – Sta. Maria en Dissabte
