Els plans de Déu sempre són a llarg termini
Els dos versets de l’evangeli que ens acaba de ser proclamat expliquen dues situacions que es van donar al començament del ministeri de Jesús per Galilea. I són dues situacions que queden ben referenciades al llarg dels primers capítols de l’evangeli de Marc. Per una banda, el fet que Jesús atreia l’atenció de les multituds: quan van entrar a casa —deia el text, «tornà a reunir-s’hi tanta gent que no els quedava temps ni de menjar». I per altra banda el fet que aquesta atracció es vegés contrarestada per la incomprensió dels seus familiars més propers, que el van anar a buscar «per endur-se’l perquè deien que havia perdut el seny». Quan Jesús, doncs, dugué a terme la seva missió de predicar la bona nova de Déu, el resultat immediat van ser, paradoxalment, dues situacions contraposades i fins contradictòries: l’atracció per part de moltes persones, que passava de forma simultània amb el rebuig dels seus propis familiars.
Avui que en aquesta eucaristia celebrem la memòria de la Mare de Déu, podem fixar-nos en el paper que tingué Maria en aquest episodi concret. Com diu el text uns versets més endavant, Maria es comptava entre els familiars de Jesús que s’havien desplaçat fins allà per endur-se'l. Ella, que havia donat el seu “sí” a fer la voluntat de Déu, ara vivia aquesta contradicció en el seu propi interior: en veure els primers resultats de la predicació de Jesús va tenir la impressió que el seu fill havia perdut el seny, i que allò no podia ser. I per això Jesús no es va fer enrera: era conscient que la seva missió tenia prioritat, i veia que els lligams que es produïen amb els seus seguidors eren més forts que els lligams familiars. I a partir d’aquí, sempre que l’evangeli ens parla de Maria ja ho fa mostrant-nos-la com la primera deixebla, com aquella que sempre ens convida a dirigir la nostra mirada cap a Jesús i el que ell ens demana. Aquella aparent contradicció, en realitat l'havia ajudat a fer un pas.
Aquesta experiència contradictòria que primer van viure els familiars de Jesús, després els primers deixebles, i més endavant les primeres comunitats, la pot experimentar tot cristià en la seva pròpia vida. I com l’experiència ens demostra, les contradiccions poden derivar en discòrdies, després en malentesos, tensions, i finalment en baralles i divisions. De fet, la setmana de pregària per la unitat dels cristians que estem celebrant aquests dies no deixa de fer-nos conscients que tot això ha passat al llarg de la història en el si de la mateixa família cristiana, i pot continuar passant a l’interior de cada família o comunitat, i fins i tot a l’interior de cadascú. Però davant d’aquesta realitat, l’actitud de Jesús és la que ens continua ajudant: passés el que passés, ell sempre va perseverar en el camí de la predicació i de l’exemple, sense defallir tot i les dificultats immediates. Perquè els plans de Déu, sempre són a llarg termini.
Dissabte de la setmana II durant l’any – Sta. Maria en Dissabte
Setmana de pregària per la unitat dels cristians
