Tots podem ser un reflex en el món d’aquell qui és la llum veritable
«Qui ets tu?», li preguntaven els jueus a Joan Baptista perquè donés raó d’ell mateix. Però ell no respongué parlant de si mateix, sinó d’un altre. Qui fos ell no era important; el que sí que n’era era el qui venia després d’ell. Era aquell per qui Joan havia estat preparant el camí, i ara els anunciava que ja el tenien present enmig d’ells encara que no el coneguessin. I els feia una crida a l’atenció: per reconèixer el Messies havien d’estar atents. També en la primera lectura hem escoltat una crida a l’atenció: en aquella comunitat n’hi havia hagut alguns que, deixant-se seduir per noves doctrines, s’havien desencaminat abandonant allò que havien sentit des del principi i duent una vida descuidada. I l’autor de la carta els convidava a estar atents i mantenir-se en la veritat: mantenir-se «en el Fill, seguint la doctrina que us ensenya la unció de l’Esperit» era la clau per tenir una vida reeixida i no haver-se d’avergonyir. I per mantenir-se en comunió amb el Crist, aquell cap al qual Joan Baptista assenyalava, primer calia estar atents i després saber-lo reconèixer.
Per a nosaltres, que ja hem conegut el Crist, aquest consell continua essent, però, igual de vàlid. Perquè el Crist no es va limitar a venir un cop en la història, ni nosaltres ara ens hem de limitar a recordar-ho. Cada dia de l’any el Crist es pot fer viu i present en les nostres vides. I ara que acabem de celebrar el Nadal comencem un nou any, és un moment molt adequat per recordar que en cada celebració el Senyor ve a trobar-nos: perquè tant si passem per bons moments com per dificultats, participant en la Missa experimentem la comunió amb el Senyor, que ens dóna la seva paraula i ens demana que la fem viva en nosaltres i en el món. Cada dia podem reviure el Misteri de Nadal si estem atents a allò que ens diu aquell qui, compartint la nostra humanitat, ens ha fet do de la seva divinitat.
«Qui ets tu?» La pregunta que els jueus feien a Joan Baptista ens la podem aplicar nosaltres: Qui sóc, jo? Qui som, cadascú de nosaltres? Com a cristians hauríem de saber respondre no des de nosaltres mateixos, sinó en direcció a aquell qui ens ha cridat. Encara que ens faci la impressió d’estar “predicant en el desert”, tots podem ser un reflex en el món d’aquell qui és la llum veritable, d’aquell qui —sense tenir-ne cap necessitat, s’ha volgut fer un de nosaltres per salvar-nos. Perquè el sol fet de ser cristià, independentment del lloc que ocupem, ja ajuda a fer present el Crist en el món. Potser per això St. Gregori Naziencè, parlant de l’amistat que l’unia amb St. Basili atribuïa la importància de la seva anomenada no a l’encert en la gestió de les seves responsabilitats com a bisbes, sinó a una altra cosa: «per a nosaltres —diu, la gran cosa, el nostre gran nom, consistia en el fet que érem cristians i que així ens anomenaven». Estiguem atents per veure com ho podem fer per seguir el seu exemple durant tot l’any que comença.
Homilia del dia 2 de gener – St. Basili el Gran i St. Gregori de Nacianç
