Homilies de l'Efrem

L’evangeli que ens acaba de ser proclamat és un fragment del llarg diàleg de Jesús amb els seus deixebles que Joan situa en el sant sopar, a les vigílies de la Pasqua. És un diàleg molt dens de contingut, i ens pot sobtar veure com els seus propis deixebles, que ell mateix havia escollit, tenien dubtes: «Felip, fa tant de temps que estic amb vosaltres i encara no em coneixes?». Però malgrat els seus dubtes Jesús els dona confiança. Així com Jesús s’identifica plenament amb el Pare, Jesús dóna als seus deixebles el poder d’identificar-se amb ell, i fer el mateix que ell fa: «Qui creu en mi també farà les obres que jo faig, i fins en farà de més grans», els deia. Potser per això, aquests primers deixebles no tenien por de predicar la seva fe als jueus i als no jueus, com llegíem a la primera lectura . «T’he fet llum de les nacions perquè portis la salvació fins als límits de la terra» són les paraules del profeta Isaïes que els deixebles es van fer seves: la missió dels deixebles e...

Quan Déu va revelar el seu nom a Moisès a la muntanya de l’Horeb, li va dir: «Jo sóc el qui sóc». Era una resposta enigmàtica, i ho havia de ser; perquè el misteri de Déu no es podia abastar ni tancar en unes paraules. I era una resposta que connecta directament amb les paraules que acabem de sentir que Jesús dirigia als seus deixebles que estaven a la barca: «Sóc jo. No tingueu por». Jesús, doncs, per mitjà d’aquestes paraules s’identifica plenament amb la realitat de Déu, que camina per damunt de l’aigua igual que l’Esperit de Déu planava sobre les aigües al començament de la creació. Aquest text, doncs, escrit a la llum de la Pasqua, associa Jesús amb el Déu de l’Antic Testament; perquè la manifestació plena de Déu només s’havia de donar quan intervingués salvant el seu poble, tal i com ja havia fet abans intervenint a favor de l’antic poble d’Israel. Qui era, aquest Jesús que caminava sobre el mar? Qui era aquest Jesús que anava cap als deixebles per salvar-los? Després d...