Homilies de l'Efrem

Com a resposta al Salm responsorial, acabem de fer una petició: «Ensenyeu-me la vostra ruta, Senyor. Que m’encamini en la vostra veritat». I, quina és, la ruta del Senyor? Segons el fragment del profeta Isaïes que hem llegit com a primera lectura , aquest camí és buscar el bé de l’altre, no murmurar, i compartir el pa amb el qui passa fam. I aquestes són, exactament, les tres actituds que hem vist en Jesús en el passatge de l’evangeli que ens ha estatproclamat : Jesús busca el bé del pecador, desmunta la murmuració dels fariseus i els Mestres de la Llei, i s’asseu a taula amb els qui tenien més necessitat de la misericòrdia de Déu. Perquè el camí que du al Pare, és Jesús. I ell mateix ens vol fer veure que ningú no està privat de seguir-lo. «Ensenyeu-me la vostra ruta, Senyor. Que m’encamini en la vostra veritat». La Quaresma també és un camí, una ruta que l’Església ens proposa perquè arribem a Jesús. I és un camí que, en l’Eucaristia, es converteix ja en el destí. Perquè encar...

El breu relat de Marta i Maria ens vol deixar clara la importància de la paraula del Senyor: escoltar amb atenció allò que el Senyor té per dir-nos és la única cosa «necessària», ens diu el text. Però tot i ser tan important, de vegades les necessitats més immediates poden passar pel davant, com ens il·lustra el paper de Marta. I aleshores es produeix una tensió: per bé que l’afany de Marta per servir el Senyor amb generositat i diligència tingués la millor de les intencions, el neguit per fer el servei va provocar que aquest quedés enterbolit, perquè l’allunyava de la finalitat que tenia, l’allunyava de la única cosa necessària . ¿Qui estimava més, Marta o Maria? Potser les dues estimaven igual i ho demostraven de maneres diferents... Però en tot cas, el mateix Jesús ens indica què és el que no hem de perdre de vista: estar atents a la seva paraula. Avui, que celebrem la festa de Sta. Escolàstica, podem establir un lleuger paral·lelisme entre aquest diàleg i el que es produí e...

La litúrgia d’avui ens presenta el Crist com aquell qui guareix la humanitat i enderroca el mal. Jesús és aquell qui fa fora el mal de les nostres vides, i ens allibera del seu esclavatge. A la primera lectura hem escoltat una escena del llibre de Job, el gran malalt. Job representa aquesta humanitat trasbalsada pel neguit, i Jesús és el metge que la guareix. I ho fa amb la seva paraula, que ens porta la força guaridora de Déu, que el mateix Jesús obté amb la pregària: Jesús es llevava «de bon matí, quan encara era fosc», i pregava en un lloc solitari; i després traslladava a tots els qui l’anaven a trobar aquesta força amb la seva predicació. També el Salm responsorial ens ha fet veure en forma poètica aquesta qualitat guaridora de Déu, que és qui «conforta els cors desfets, i embena les ferides». Així com el llibre de Job ens portava la visió pessimista d’un home que no se’n pot sortir per si mateix, el Salm ens donava la visió optimista: podem comptar sempre amb la paternitat b...