Homilies de l'Efrem

  El mateix text de l’evangeli explica, uns versets més endavant, la paràbola del blat i el jull que ens acaba de ser proclamada. Serà el passatge que llegirem dimarts vinent: al mateix temps que Jesús sembra la bona llavor en el camp del món, el maligne hi sembra la dolenta. Totes dues creixen juntes fins a la fi dels temps, quan Déu destriarà els qui han obrat el bé dels qui han obrat el mal. Per tant, hi ha una fi i un judici; però la decisió de com hi arribem és completament nostra: perquè ser blat o jull ho determina la nostra actuació. També el profeta Jeremies ens alertava que la nostra manera de comportar-nos és decisiva: els qui han obrat el bé es mouen en l’àmbit de Déu; però els qui obren el mal, automàticament s’exclouen ells mateixos del seu camp. Som nosaltres qui hem de decidir cada dia com ha de ser el nostre comportament; si volem ser blat, o jull. L’eucaristia és aquest espai en el que ens reunim amb el Senyor en el seu temple, i hi dialoguem. En la seva ...

  Acabem d’escoltar una paradoxa: Déu, preocupant-se per la humanitat i no volent-la deixar sola, ens envià els seus missatgers: els profetes a l’època de l’Antic testament i després el Crist, missatger per excel·lència. Però nosaltres, en comptes d’acollir-los i estar agraïts pel missatge rebut, els vam refusar i menysprear. «Compadiu-nos, Senyor, compadiu-nos», clamava el salmista tot demanant misericòrdia per l’insult que li vam fer... Per sort, el Senyor –que sap de quin fang ens va crear–, ja sabia la nostra feblesa i estava disposat a donar-nos la seva gràcia, que com ens explicava St. Pau en la segona lectura, fa evident el seu poder com més febles són les nostres forces. I és que, paradoxalment també, el misteri de l’encarnació fa que la força es manifesti en la feblesa: fent-se un de nosaltres, Déu ha elevat la humanitat a una potència infinita; però també fa que el missatge insondable de Déu es manifesti, precisament, a través dels més petits, i dels més febles. Una...

  La pràctica del dejuni és comuna a moltes cultures i religions. Els motius que poden portar a practicar-lo són diversos: alguns hi poden veure motius relacionats amb la salut o la higiene, però també diverses religions hi han vist avantatges, i fins i tot hi ha hagut qui l’ha practicat com a protesta política. Siguin quines siguin les causes que portin a fer-ne, però, el que és important és saber perquè es fa. I això és el que no tenien clar els deixebles de Joan, que van anar a demanar explicacions a Jesús: «Per què els vostres deixebles no dejunen, com ho fem nosaltres i els fariseus?», li van dir. Amb la vinguda de Jesús s’acabava un temps i en començava un altre de nou: el vestit vell i el pedaç nou, o els bots nous i el vi vell, són dues maneres de dir que estaven mantenint unes normes antigues en uns temps que ja eren radicalment diferents, i no sabien perquè ho feien. No tenia sentit fer dejuni per demanar perdó pel pecat comès, si el Fill de Déu els havia estat env...