Homilies de l'Efrem

Els evangelis canònics no diuen res de la vida de la Mare de Déu fins al moment de l’anunciació, quan l’àngel Gabriel li fou enviat per dir-li que tindria un fill, i seria el Fill de l’Altíssim. Però tot i aquest silenci, els evangelis apòcrifs —que poden contenir elements de veritat malgrat no estar en el cànon, i la tradició oral antiga, ens fan pensar i deduir que alguns espisodis en la vida de Maria devien tenir lloc. De la mateixa manera que «Quan van complir-se els dies que manava la Llei de Moisès referent a la purificació» Maria va portar Jesús al temple (Cf. Lc 2,22), els pares de Maria també ho devien fer amb ella de la forma acostumada ni que fos per complir els rituals de purificació de la mare. I el Protoevangeli de Jaume va més enllà explicant que quan Joaquim i Anna van portar a Maria al Temple, on va ser rebuda pel gran sacerdot, i s’hi va quedar per uns anys juntament amb altres noies, per a ser instruïda en el servei de Déu. La festa de la Presentació de santa Maria q...

  «Tant de bo haguessis conegut avui on es troba la teva felicitat!» Són les paraules que acabem d’escoltar de la boca de Jesús, adreçades a Jerusalem. És un text que ens pot sonar com a premonitori dels fets que van succeir l’any 70 dC., quan la ciutat va ser destruïda pels romans, molt després de la mort de Jesús. Els evangelistes coneixien aquests fets quan van escriure els evangelis, però la seva intenció no era la de presentar a Jesús com una persona visionària, sinó com aquell qui ens ensenya quina ha de ser la nostra relació amb Déu, que vol el millor per a nosaltres. I Jerusalem no se n’havia adonat que Déu l’havia visitat, i continuava fent com si res. No va saber adonar-se del moment històric que vivia. «Tant de bo haguessis conegut avui on es troba la teva felicitat!». Aquestes paraules de Jesús ens arriben avui a nosaltres en la penúltima setmana de l’any litúrgic. El primer diumenge d’Advent començarem un nou cicle, i aquests dies que queden per arribar-hi són els últi...

L’evangeli que ens acaba de ser proclamat , és un petit fragment d’una secció més gran de l’evangeli de Lluc que té el diner com a leitmotiv. La secció comença amb la paràbola de la dracma perduda, continua amb la del fill pròdig, la de l’administrador astut i la relació dels fariseus amb el diner (que és el fragment d’avui) i acaba amb la paràbola del ric Llàtzer. Però a pesar d’aquests i d’altres fragments de l’evangeli que parlen de les riqueses, sabem del cert que Jesús no tenia un interès en els béns materials, sinó en ensenyar-nos que hi ha una relació entre les coses d’aquest món i les del venidor: la relació que tenim amb les coses materials, no són sinó un assaig per aprendre aquelles que de veritat ens han de servir per apropar-nos a Déu: «L’home que és fidel en els béns que valen poc també ho serà en els de més valor, i l’home infidel en els béns que valen poc també ho serà en els de més valor». Quines serien aquestes coses de poc valor, i aquelles altres de més valor? En aq...