Senyor, a qui aniríem? Només vós teniu paraules de vida eterna.
L’evangeli que ens acaba de ser proclamat ens reporta un moment difícil de la vida de Jesús. Deprés del miracle de la multiplicació dels pans i que els deixebles haguessin vist com Jesús caminava sobre l’aigua, Jesús els va adreçar un llarg discurs que nosaltres coneixem com el discurs “del pa de vida” i que hem anat escoltant aquesta darrera setmana. «La meva carn és veritable menjar i la meva sang és veritable beguda. Qui menja la meva carn i beu la meva sang està en mi, i jo en ell», deia Jesús en el fragment immediatament anterior. I això era molt difícil d’entendre per als deixebles; tant, que «molts dels qui l’havien seguit fins aleshores l’abandonaren i ja no anaven més amb ell», com ens deia el text. Davant d’aquesta dificultat, però, l’evangelista situa Jesús en un punt de vista omniscient: ens diu que «Jesús coneixia interiorment que els seus seguidors murmuraven d’això», i també que «Jesús sabia qui eren els qui creien i el qui l’havia de trair». Jesús, doncs, estava en una...