Homilies de l'Efrem

El “Regne de Déu” és una expressió, una manera d’anomenar una realitat que existeix i que Jesús es va esforçar per fer-nos conèixer i desitjar. Encara que li diguem “Regne”, va més enllà del que entenem per un regne terrenal: els seus límits no són físics sinó que comencen a la vida present i s’allarguen sens fi cap a la vida futura. La llei que el regeix és l’amor, i per això la llengua que s’hi parla és la de la fraternitat. I no calen papers per a ser-ne ciutadà: tothom qui vulgui en pot formar part, perquè tothom està cridat a seguir Jesús i contribuir així en la seva construcció perenne. Cercar el Regne de Déu i desitjar-lo, implica necessàriament estimar cada dia més. I per estimar a fons, cal oblidar-se d’un mateix i posar als altres primer. Cal fer les coses per amor, com si fos un servei. No és perquè sí que Jesús rentés els peus dels apòstols, els seus deixebles. I per això la petició de la mare de Jaume i Joan no tenia cabuda en aquesta lògica. Perquè del que es tractava era...

Una de les grans preguntes de la humanitat és el perquè de l’existència del mal. Si Déu és un Pare totpoderós, que ha creat coses tan bones… Com és que existeix el mal? No podria haver creat un món tan perfecte que ja no n’hi hagués? I tanmateix, és evident que en el nostre món hi conviuen el bé i el mal, el blat i el jull creixen junts. Efectivament, Déu podria haver fet un món completament acabat i perfecte. I l’ha fet. Però encara no és aquest. El món en què vivim no està acabat del tot. I no serà fins a la benaurança eterna, fins al nostre destí final, que Déu «Eixugarà totes les llàgrimes dels [nostres] ulls, i no existirà més la mort, ni dol, ni crits, ni sofriment» (Cf. Ap 21). Si en el món conviuen el bé i el mal, doncs, és perquè moltes vegades ens equivoquem. I, de fet, no hi conviuen només en el món: en realitat, el bé i el mal poden conviure en l’interior de cadascú de nosaltres. Per això el sembrador no té pressa en tallar el jull: perquè sap que —a diferència de les plant...

El diàleg de Jesús amb els fariseus va més enllà del que diuen les paraules. En realitat Jesús no pretén discutir amb ells sobre la necessitat o no de complir les normes, sinó fer-los veure que cal entendre el sentit pel qual la norma fou posada. Les normes i les lleis són una ajuda per conviure millor. Si no hi haguéssin normes i tothom fes el que volgués amb impunitat, molt probablement el món seria pitjor perquè moltes persones només pensarien en elles mateixes. Per això hi ha normes. Però que hi siguin no vol dir que no puguem tenir una visió més àmplia, estalviant-nos d’entrar en judicis innecessaris. En realitat el que Jesús estava intentant era eixamplar l’horitzó dels fariseus: la norma del repòs del dissabte havia estat posada perquè no ens oblidéssim de dedicar un temps a Déu. Però com que Jesús era Déu, pel simple fet d’estar amb ell els deixebles ja no podien saltar-se el repòs del dissabte ni que volguéssin. Nosaltres també dediquem un temps a estar amb el Senyor cada cop ...