Els cristians hem de saber dialogar amb tothom, i ajudar a guarir les ferides del nostre temps.
L’evangeli de Joan ens explica que Jesús va estar un cert temps al territori de Judea amb els seus deixebles, batejant a moltes persones. I quan va arribar a oïdes dels fariseus que estaven fent més deixebles i en batejaven més que Joan, van decidir abandonar aquell territori i anar cap a Galilea. Van travessar tot el territori de Samaria i es van aturar a Sicar, prop de Siquem, la principal població samaritana. És el lloc on l’evangeli situa la conversa de Jesús amb la dona samaritana que acabem de llegir. Allà a la vora hi havia la muntanya de Garizim, lloc on els samaritans –que estaven exclosos del culte al temple de Jerusalem– havien construït un temple. I aquest temple havia estat destruït feia poc més de cent anys per Joan Hircà, gran sacerdot jueu. Perquè els jueus consideraven que l’únic lloc on es podia adorar Déu era Jerusalem. D’aquí ve el dubte de la samaritana: on era el lloc correcte per adorar Déu? Jerusalem o Garizim? Nosaltres avui, en aquesta Missa, estem celeb...