Homilies de l'Efrem

  L’evangeli que ens acaba de ser proclamat és un fragment de la llarga crítica que Jesús fa contra els escribes i els fariseus del seu temps. El text mostra la duresa de les relacions entre les primeres comunitats cristianes i les comunitats jueves contemporànies, i condemna la hipocresia: la incoherència i la falta de sinceritat en la relació amb Déu i el proïsme. I és que, dir una cosa i fer-ne una altra, ha estat un dels problemes de sempre de tota la humanitat. Un problema que esdevé encara més greu si apareix com una actitud de les persones que han de donar exemple als altres, o bé que les han de formar.  És un text molt escaient precisament avui que celebrem la memòria de St. Josep de Calassanç, un prevere que entre els ss.  xvi i  xvii  va dedicar la seva vida a l’educació dels infants. I és escaient perquè, si l’Església ens el proposa com a exemple és perquè en ell no es va donar aquesta incoherència. En les constitucions de les Escoles Pies qu...

  L’evangeli que ens acaba de ser proclamat pertany a la darrera part de l’anomenat  Discurs del pa de vida , que trobem en el capítol 6è de  l’evangeli de St. Joan. Tota la primera part de l’obra és un gran diàleg de Jesús amb el judaisme. El text fou escrit gairebé un segle més tard dels fets que explica, i per això respon més a la confrontació que els primers cristians van tenir amb els jueus, que no pas als temps en què Jesús va viure. Així entenem que els jueus no comprenguessin les seves paraules: tota la perícopa es refereix a l’Eucaristia, i no es pot entendre literalment sense creure que Jesús és el Fill de Déu, i que la seva mort ha estat font de vida per a la humanitat. Les paraules de l’evangeli són també una realització del què prefigurava el llibre dels Proverbis, a la primera lectura . La saviesa, personificada, ha construït una casa i hi ha parat taula. El Crist, ha construït l’Església i li ha donat la taula de l’Eucaristia, perquè tothom pugui...

Acabem d’escoltar com els fariseus van intentar comprometre Jesús amb la qüestió del matrimoni i el divorci. Era una tema delicat, perquè la Llei de Moisès permetia a l’home divorciar-se de la dona si trobava en ella alguna cosa reprovable. I el problema venia de la interpretació que en feien els diferents grups socials: uns pensaven que qualsevol motiu ja era suficient per justificar el divorci, i d’altres creien que calia un motiu més greu o important, com seria l’adulteri. Els fariseus volien forçar Jesús a posicionar-se en alguna de les parts, però Jesús els va sorprendre: no només descarta el divorci, sinó que posa l’home i la dona al mateix nivell. La dignitat del matrimoni estava per damunt de la qüestió que li havien plantejat. I encara va més enllà. Hàbilment, va conduint la conversa i acaba parlant de la importància del Regne de Déu: n’hi ha que fan l’opció de no casar-se com un signe de la vida definitiva en el Regne del cel. Calia haver rebut un do de Déu, per acceptar...

Després d’explicar el llarg sermó de la muntanya, Mateu inicia una nova secció del seu evangeli relatant el viatge de Jesús des de Galilea fins a Jerusalem. Però la intenció de l’evangelista no és fer la crònica d’un viatge, sinó que en realitat ens parla de l’autèntic camí que els deixebles fan amb ell: el camí de la fe. Només sortir de Galilea Pere reconeix a Jesús com a Messies; però només era de paraula, perquè en el fons del cor encara no creia de veritat. Tot seguit, Jesús els va anunciar la seva mort i resurrecció; però tampoc no el van entendre. I a continuació van pujar dalt d’una muntanya alta on es va transfigurar davant d’ells; però no estaven preparats per comprendre. Ho demostra el fet que al arribar on era la gent, no van poder fer ells mateixos la guarició que ens acaba de ser proclamada . Jesús ho atribuïa a la seva falta de fe: «no teniu prou fe», els va dir. No la tindrien fins que no fessin experiència del Crist ressuscitat.  Segles més tard, Santa Clara ...

  Per què la gent creia en Jesús i l’anaven a buscar? Tenia alguna cosa que els atreia, però ni ells mateixos no sabien què era? O com l’evangelista posa en boca de Jesús, hi anaven perquè el dia abans havien menjat tant com havien volgut? (recordem que la perícopa d’avui és la continuació del miracle de la multiplicació dels pans i els peixos, que vam llegir diumenge passat). Sigui com fos, Jesús els estava obrint un nou horitzó, i estaven desorientats: «Què hem de fer per obrar com Déu vol?», li preguntaven. Unes preguntes semblants les hauríem pogut plantejar dels israelites després de la sortida d’Egipte: En què creien, en veritat? Després que Déu els hagués donat el bé infinitament superior de la llibertat i la terra promesa, tot el que van saber fer va ser queixar-se perquè no tenien menjar? Sabien realment on eren? La resposta ens la dona St. Pau en la segona lectura: La persona que ha conegut de veritat a Jesús, i ha cregut en ell, experimenta un canvi tan radical en la ...