Homilies de l'Efrem

  «Qui no rebi el Regne de Déu com el rep un nen no hi entrarà pas». Amb aquesta frase Jesús ens ha posat els nens com a model. Però, què vol dir entrar en el Regne del cel ho faria un infant? Segurament el que Jesús està lloant són les actituds més pròpies dels nens i que tots hauríem de saber mantenir en l’edat adulta: la frescor, la transparència, l’obertura d’esperit, la puresa, o la simplicitat… Dit en altres paraules: per rebre el Regne del cel cal deixar-se estimar per Déu, com un infant que es deixa estimar pels seus pares; cal estar obert a allò que encara no hem descobert, cal tenir una actitud atenta i agraïda, cal estar disposat a aprendre i deixar-se ensenyar per Jesús, que és el mestre que ens ensenya el camí de la salvació. I potser per això aquest seria el motiu pel qual tants sants i ordres religiosos s’han dedicat l’ensenyament d’una manera activa. Un exemple concret el trobem en la figura de Sta. Paula Montal, que va viure a la Catalunya de la primera meitat del...

  Les lectures d’avui es poden llegir a través del fil conductor de la paraula. En el fragment de la carta de St. Jaume que hem llegit com a primera lectura se’ns exhortava a vetllar sobre allò que diem: ningú no està lliure d’equivocar-se, i la llengua ens pot impedir d’assolir l’ideal de perfecció de la persona de l’època, que consistia en practicar les virtuts i dominar les passions. En el Salm responsorial se’ns alertava que «tot el que   [els homes] es diuen els uns als altres és mentida, fruit d’uns llavis aduladors i d’un cor fals», i el salmista pregava al Senyor perquè acabés amb aquest poder de la llengua, ja que només «l’oracle del Senyor és de bona llei», només allò que surt de la boca del Senyor té una solidesa per a nosaltres. Finalment, en l’evangeli hem vist a Jesús dialogant amb Moisès i Elies dalt de la muntanya i també com Jesús parlava amb Pere, Jaume i Joan després d’haver-se transfigurat davant d’ells; hem vist com Déu deixava sentir directament la seva...

El miracle de la multiplicació dels pans i dels peixos sempre ha estat vist com una anticipació de l’Eucaristia. Té les seves arrels a l’antic testament, i les seves branques, fulles i fruits s’estenen al nou testament i el depassen, prolongant-se per tota la història i arribant als nostres dies. Més encara: arribant a l’interior de cadascú de nosaltres, ja que en l’Eucaristia Jesús ens parla i ens va transformant interiorment. L’Antic testament ja ens reporta la imatge d’un Déu provident, que no deixa que el seu poble mori de fam al desert sinó que l’alimenta amb el seu pa, un pa que segons el llibre de la Saviesa és «capaç de satisfer tots els desigs i adaptar-se a tots els gustos», un pa que ens mostra la dolcesa de Déu amb els seus fills perquè “s’ajusta al desig del qui el menja i s’acomoda al gust de cadascú”, continuant amb el mateix text (Cf. Sv. 16,20-23). I en el nou testament podem veure com els gestos que Jesús fa en aquest miracle s’assemblen molt als que farà en el darre...

  La primera lectura ens transportava mil anys abans de Jesús. El jove Salomó havia de succeir el seu pare David en el tron, i això li feia respecte. Però d’alguna manera va veure clar que el que necessitava no era ni riquesa ni poder, sinó saviesa. I ell mateix explicava en què consistia aquesta saviesa: no demanava una mera acumulació de saber, sinó «la gràcia de saber escoltar, [per poder] fer justícia al vostre poble i destriar el bé del mal», deia. Sense això, no es veia capaç de governar. Salomó demanava una saviesa amb un sentit més profund, més autèntic: demanava aquella Saviesa que ve de Déu, aquella Saviesa per la qual Déu actua en la humanitat, i que per això desitgem. De res serveixen els mitjans materials si Déu no ens infon una saviesa per la qual ens en sapiguem servir d’una manera correcta. I els cristians creiem que aquesta Saviesa en majúscules es va encarnar en la persona de Jesús: Ell és la paraula i la saviesa de Déu que ens ajuda i ens atreu. Per això els con...