Homilies de l'Efrem

Fa uns dies Jesús ens recordava en l’evangeli que ell no havia vingut a desautoritzar els llibres de la Llei i dels Profetes, sinó que els havia vingut a completar. I també aquesta setmana, referint-se a la Llei antiga, Sant Pau ens deia que estar al servei de la nova aliança no volia dir fer cas de la lletra escrita en un sentit literal, sinó que calia estar obert al que l’Esperit ens demanés. En continuïtat amb aquests dos textos, doncs, podríem dir que l’evangeli d’avui és un exemple pràctic del que tot això significa i implica: si bé és cert que la Llei demanava no trencar els juraments i complir tot allò que s’hagués jurat, no és menys cert que, si tothom digués la veritat, el jurament seria innecesari. Les normes, doncs,   són necessàries quan no es fan les coses ben fetes, o per evitar mals majors; però més enllà de les normes sempre hi ha una manera d’actuar més perfecta que està per sobre d’elles: actuar per amor, tal i com ens demana l’Esperit. Per fer un pas més i no li...

«La lletra de la Llei, gravada en tauletes de pedra, condemnava a mort». Amb aquestes paraules de la primera lectura , St. Pau es referia al què pot passar si ens limitem a llegir només el sentit estricte de les paraules de la Llei de l’antiga aliança que Déu va donar al poble a través de Moisès. Ben segur que aquesta lletra deia el que més devia convenir en el moment en què va ser donada, molts segles abans de Jesús. Però Jesús havia rebut una missió més elevada: ja no es tractava de condemnar els pecadors, sinó d’ajudar-los a convertir-se. I per això calia fer un pas més i no limitar-se a llegir el que deia la lletra en un sentit literal: «No us penseu que jo vinc a desautoritzar els llibres de la Llei i dels Profetes [deia Jesús en l’evangeli ]. No vinc a desautoritzar-los, sinó a completar-los». I perquè aquella llei pogués ser interpretada de forma que servís per ajudar als justos a convertir-se, Déu ens va donar l’Esperit Sant. L’Esperit que assistí a Jesús i que després fou dona...