Homilies de l'Efrem

Lapidació de sant Esteve de Boí (ca. 1100) Aquests dies de Nadal proliferen per la xarxa un gran nombre de missatges que pretenen moure’ns alguna cosa per dins. Segurament tots hem rebut o enviat vídeos o altres elaboracions amb algun tipus de contingut que –amb més o menys encert– volen expressar bons desigs, i remoure sentiments. I en el fons, la litúrgia no és indiferent a aquest fenomen. La diferència és que ho ve fent des de fa segles, quan l’endemà mateix de la celebració del Nadal, mentre encara ressona amb força el seu missatge d’amor i de pau, ens presenta l’exemple de St. Esteve, el primer màrtir. I és que el fet de recordar que des del primer moment hi hagués cristians disposats a donar testimoni fins a la mort, no vol ser un impacte que tiri per terra la màgia del Nadal, sinó una oportunitat per aprofundir en la força d’aquest missatge tan poderós que Jesús ens ha dut. En primer lloc, hauríem de dir que el Nadal no és un simple aniversari d’uns fets extraordinaris. ...

Evangeli Mt 9,35-10,1.6-8 En aquell temps, Jesús recorria totes les viles i els pobles, ensenyava en les sinagogues, predicava la Bona Nova del Regne i guaria tota malaltia. En veure aquella multitud de gent, malmenada i desesperançada com les ovelles sense pastor, se n'apiadà, i digué als seus deixebles: «La collita és abundant, però hi ha pocs segadors. Demaneu a l'amo dels sembrats que hi faci anar més segadors». Llavors cridà els seus dotze deixebles i els donà poder de treure els esperits malignes i de guarir tota malaltia, i els féu aquestes recomanacions: «Aneu a les ovelles perdudes del poble d'Israel. Pel camí prediqueu, anunciant que el Regne de Déu és a prop. Cureu malalts, ressusciteu morts, purifiqueu leprosos, traieu dimonis. No heu pagat res per rebre aquest poder; doneu-ho també sense pagar». Benvolguts germans i germanes en Crist: Les persones humanes ens distingim de la resta d’éssers vius perquè no només fem allò que és estrictament necessa...

Evangeli Lc 16,9-15 En aquell temps, Jesús deia als seus deixebles: «Jo us dic: Guanyeu-vos amics a costa de la riquesa enganyosa, perquè quan desaparegui, trobeu qui us rebi eternament a casa seva. L'home que és fidel en els béns que valen poc també ho serà en els de més valor, i l'home infidel en els béns que valen poc també ho serà en els de més valor. Per això, si no fóssiu fidels en l'administració de les riqueses enganyoses, qui us confiaria les riqueses veritables? Si no fóssiu fidels en les riqueses que són d'un altre, qui us confiaria les que de dret us corresponen? Ningú no pot servir dos amos: si estima l'un, no estimarà l'altre, si fa cas de l'un, no en farà de l'altre. No podeu ser servidors de Déu i de les riqueses». Els fariseus, que anaven darrere els diners, quan sentiren tot això, es reien de Jesús. Ell els digué: «Vosaltres, davant la gent, us feu passar per homes justos, però Déu coneix els vostres cors i detesta aquesta ...

Evangeli Lc 11,27-28 En aquell temps, mentre Jesús parlava, una dona cridà entre la gent: «Sortoses les entranyes que us van dur i els pits que us van criar». Però Jesús li respongué: «Més aviat sortosos els qui escolten la paraula de Déu i la guarden». Benvolguts germans i germanes en Crist: Déu no ens demana coses impossibles, sinó tot el contrari: ens dóna tot allò que necessitem, perquè qualsevol persona pugui reeixir en el seu camí de recerca de la felicitat, meta a la qual tots hauríem d’aspirar. I l’evangeli d’avui, tot i ser breu, ens en dóna fe. La Paraula de Déu ocupa un lloc central en la història de la salvació. Ja la primera pàgina de la Bíblia ens presenta un Déu que crea per mitjà de la Paraula. És la mateixa Paraula que torna a aparèixer a la primera pàgina de l’evangeli de St. Joan: «Al principi existia el qui és la Paraula», Jesucrist, que ens ha estat donat com un do preciós per a tots nosaltres. I en l’evangeli d’avui, justament el qui és la Paraula ...