Homilies de l'Efrem

  En la primera lectura , St. Pau compara la creació del poble de Déu amb la construcció d’un edifici, naturalment segons les tècniques constructives del moment. En primer lloc es situava la pedra angular, que era la pedra principal. Aquesta pedra, que podia ser la pedra cantonera o simplement una primera pedra situada a la base de tot l’edifici, era la primera que se situava en la construcció de qualsevol edifici. I era la més important perquè totes les altres pedres que després haurien de ser col·locades es posarien en referència a aquesta, i per això la pedra angular determinava no només la posició de l’edifici sinó la seva orientació, i n’aguantava tot el pes. Per això, en la comparació que feia St. Pau, aquesta pedra corresponia a Jesucrist, el centre i la base de l’edifici que és l’Església. Després d’aquesta primera pedra, hi hauria els apòstols i els profetes; tots dos grups, compartirien la revelació del misteri de Déu i estarien en el mateix fonament de l’Església. Els pr...

  «Més aviat sortosos els qui escolten la paraula de Déu i la guarden». Amb aquesta resposta, Jesús subratlla avui que en el Regne de Déu són més importants els lligams que s’estableixen per la fe que no pas els que s’estableixen per la sang. La Mare de Déu era sortosa pel fet d’haver infantat Jesús, però era més sortosa encar pel fet d’haver-hi cregut. I això mateix passa amb tothom: amb aquella gent que esmentava l’evangeli que escoltaven Jesús, però amb tots els qui l’han escoltat després, fins nosaltres.  I és el que li va passar al papa St. Calixt, el primer papa després de Pere que figura com a màrtir en el martirologi romà, i que la litúrgia d’avui ens proposa com a exemple de vida. Va néixer a Roma a mitjans del s. ii, i durant la seva joventut va escoltar la paraula de Déu i la va guardar, abraçant la fe cristiana ja en l’edat adulta. Va morir l’any 223 després d’haver ocupat la seu de Pere durant uns cinc anys. Sabem molt poques coses concretes de la seva vida per te...