Homilies de l'Efrem

  «Ells [els deixebles] no entenien què volia dir [Jesús]». Per bé que estaven amb ell cada dia i contínuament l’escoltaven, quan poc després de l’episodi de la Transfiguració Jesús anuncià que havia «de ser entregat en mans dels homes», els deixebles no entengueren què volia dir. Entenien les paraules, però no el seu significat. Entenien la lletra però no el designi profund de Déu, que només comprendrien després de la resurrecció. En aquell moment no tenien prou perspectiva dels fets per entendre’ls, ni tampoc havien rebut encara de l’Esperit Sant el do de la comprensió, que els permetria capir una mica el pla de salvació de Déu, que passava pel misteri de la mort i la resurrecció de Jesús. Però, malgrat tot, aquelles mateixes paraules que semblaven incomprensibles, van passar a l’Escriptura . I és així —a través de la Bíblia proclamada en la celebració litúrgica, com nosaltres avui hem pogut sentir allò que un dia sortí de la mateixa boca del Senyor, i que avui ens diu a cadascun...

  Si anem al “ChatGPT” i li preguntem “Què és un Regne?”, ens dirà que “el terme "regne" fa referència a una àrea geogràfica o política governada per un monarca”. I si li demanem “Què és el Regne de Déu?”, ens dirà que, a diferència del regne, “no és un lloc físic concret, sinó més aviat una realitat espiritual que influeix en el món físic i en les vides de les persones”, que “està regit per valors com l’amor, la justícia, la pau, la comprensió i la compassió”, i que “representa l’ordre diví i l’harmonia que Déu desitja establir en el món i en les vides humanes”. La definició no està gens malament… Però al capdavall, la IA es basa en allò que abans han escrit les persones, i les persones mai no podrem trobar paraules prou precises per descriure allò que Jesús coneixia perfectament, però que per explicar-nos-ho va necessitar ni més ni menys que 37 paràboles, una de les quals és la dels treballadors de la vinya que ens acaba de ser proclamada.  L’evangelista Mateu situa la parà...

  L’evangelista Lluc ens explica que Jesús, tot baixant de la muntanya amb els seus deixebles, s’aturà en un indret pla on es va congregar molta gent per escoltar-lo i fer-se guarir. I és allà on Jesús els dirigí les paraules que acabem d’escoltar, juntament amb molts d’altres ensenyaments. El fragment que ens acaba de ser proclamat ens parlava de dues coses diferents, però que tenen el nexe comú de la paraula: amb la imatge de l’arbre i dels seus fruits, Jesús ens ensenyava que podem conèixer cada persona per allò que diu, per les seves paraules, perquè «la [seva ] boca parla d’allò que es desborda del [seu] cor». I la imatge de l’home que edifica la casa sobre la roca també tenia relació amb la paraula perquè Jesús l’explicà per lamentar-se d’aquells que, tot i havent escoltat les seves paraules, no les posaven en pràctica: a tots aquells, els compara amb algú que edifica la seva casa sobre la sorra en comptes d’edificar la seva vida sobre la roca ferma del seu ensenyament. En ...

Sembla ser que, en la societat de Jesús, el qui solia arribar tard al casament era el nuvi. I era així perquè les famílies, per tal que es vegés la importància que donaven al matrimoni, allargassaven artificialment les negociacions del contracte matrimonial de tal manera que el nuvi solia arribar quan els convidats ja havien begut força… I Jesús ho aprofita per posar-ho com a exemple del què pot passar a la fi dels temps: quan serà, la fi del món? li havien preguntat els deixebles. Jesús no els ho diu, però els respongué amb exemples com el d’avui per dir-los que no se sap, però que cal estar vetllant i atents perquè quan passi no ens agafi desprevinguts. Però com sol passar amb les imatges bíbliques, el text té a més una gran riquesa de contingut simbòlic. El nuvi és també la imatge de Jesús que es reuneix amb la seva Església, representada per les deu verges. I com que l’Església és una societat plural en la que tothom hi cap, en aquest grup n’hi pot haver d’assenyats i de desasseny...