Homilies de l'Efrem

Lapidació de sant Esteve de Boí (ca. 1100) Aquests dies de Nadal proliferen per la xarxa un gran nombre de missatges que pretenen moure’ns alguna cosa per dins. Segurament tots hem rebut o enviat vídeos o altres elaboracions amb algun tipus de contingut que –amb més o menys encert– volen expressar bons desigs, i remoure sentiments. I en el fons, la litúrgia no és indiferent a aquest fenomen. La diferència és que ho ve fent des de fa segles, quan l’endemà mateix de la celebració del Nadal, mentre encara ressona amb força el seu missatge d’amor i de pau, ens presenta l’exemple de St. Esteve, el primer màrtir. I és que el fet de recordar que des del primer moment hi hagués cristians disposats a donar testimoni fins a la mort, no vol ser un impacte que tiri per terra la màgia del Nadal, sinó una oportunitat per aprofundir en la força d’aquest missatge tan poderós que Jesús ens ha dut. En primer lloc, hauríem de dir que el Nadal no és un simple aniversari d’uns fets extraordinaris. ...

Evangeli Mt 9,35-10,1.6-8 En aquell temps, Jesús recorria totes les viles i els pobles, ensenyava en les sinagogues, predicava la Bona Nova del Regne i guaria tota malaltia. En veure aquella multitud de gent, malmenada i desesperançada com les ovelles sense pastor, se n'apiadà, i digué als seus deixebles: «La collita és abundant, però hi ha pocs segadors. Demaneu a l'amo dels sembrats que hi faci anar més segadors». Llavors cridà els seus dotze deixebles i els donà poder de treure els esperits malignes i de guarir tota malaltia, i els féu aquestes recomanacions: «Aneu a les ovelles perdudes del poble d'Israel. Pel camí prediqueu, anunciant que el Regne de Déu és a prop. Cureu malalts, ressusciteu morts, purifiqueu leprosos, traieu dimonis. No heu pagat res per rebre aquest poder; doneu-ho també sense pagar». Benvolguts germans i germanes en Crist: Les persones humanes ens distingim de la resta d’éssers vius perquè no només fem allò que és estrictament necessa...