Homilies de l'Efrem

Tots coneixem la paràbola que ens acaba de ser proclamada com la paràbola “del fill pròdig”, això és, del fill que es desprèn dels diners amb facilitat, que malgasta l’herència del seu pare. Però prenent aquest mateix adjectiu des d’un punt de vista positiu, la paràbola també es podria haver anomenat com la “del pare pròdig”; pròdig en l’amor. L’element central d’aquesta història és l’amor del pare, que a pesar de tots els lleigs que li ha fet el seu fill continua estimant-lo sense mesura, perquè la seva prodigalitat està basada en l’amor. És, sens dubte, la imatge que Jesús ens vol transmetre del Pare del cel: un pare misericordiós i bo, que està disposat a perdonar sempre, per gran que sigui l’ofensa que li hàgim fet. La preferència de Jesús pels publicans i els altres pecadors no és altra cosa que un reflex d’aquest amor i la misericòrdia de Déu, que no pot fer sinó alegrar-se cada vegada que un pecador es converteix. Per això Déu estén els seus braços a tothom i ho fa per mit...

La perícopa de l’evangeli que ens acaba de ser proclamada és un fragment de la narració de la darrera pujada de Jesús cap a Jerusalem. Tot fent camí abans d’arribar per darrer cop a la ciutat santa, Jesús dóna als seus deixebles els darrers ensenyaments, que podríem pensar que són els més importants. I tot ensenyant, en pocs dies es val dues vegades de la imatge dels infants. El primer cop és després d’una discussió que havien tingut els deixebles per veure quin d’ells era el més important; i per dir-los que el més important és qui té el darrer lloc, Jesús agafa un infant i posant-lo enmig diu: «Qui acull un d’aquests infants en nom meu, m’acull a mi». Al cap d’uns dies, en el fragment que acabem de proclamar, es torna a servir dels infants per explicar-se: «el Regne de Déu és dels qui són com ells [com els infants]. Us ho asseguro: qui no aculli el Regne de Déu com l’acull un infant, no hi entrarà pas». De tots dos fragments, doncs, en podem treure una conclusió: Déu té una pred...