Jesús ens convida a recuperar aquella simplicitat que teníem al començament
La perícopa de l’evangeli que ens acaba de ser proclamada és un fragment de la narració de la darrera pujada de Jesús cap a Jerusalem. Tot fent camí abans d’arribar per darrer cop a la ciutat santa, Jesús dóna als seus deixebles els darrers ensenyaments, que podríem pensar que són els més importants. I tot ensenyant, en pocs dies es val dues vegades de la imatge dels infants. El primer cop és després d’una discussió que havien tingut els deixebles per veure quin d’ells era el més important; i per dir-los que el més important és qui té el darrer lloc, Jesús agafa un infant i posant-lo enmig diu: «Qui acull un d’aquests infants en nom meu, m’acull a mi». Al cap d’uns dies, en el fragment que acabem de proclamar, es torna a servir dels infants per explicar-se: «el Regne de Déu és dels qui són com ells [com els infants]. Us ho asseguro: qui no aculli el Regne de Déu com l’acull un infant, no hi entrarà pas». De tots dos fragments, doncs, en podem treure una conclusió: Déu té una predilecció pels més febles, pels senzills, pels qui viuen la vida amb simplicitat. I per tenir una autèntica amistat amb Déu, cal viure amb la simplicitat i la transparència d’un infant.
Les mateixes paraules que Jesús va dir un dia als seus deixebles avui ens són adreçades a cadascun de nosaltres, perquè l’Eucaristia ens actualitza la paraula de Déu, ara i aquí. I avui que celebrem la memòria de la Mare de Déu, que va reconèixer el Senyor en l’infant que li havia nascut, som convidats a preguntar-nos per la manera com vivim nosaltres: ¿Som capaços de reconèixer el Crist en els més senzills, en els més pobres, en els més humils? ¿Tenim la simplicitat de cor necessària per entrar al Regne de Déu? ¿Facilito, amb el meu exemple, que les persones s’acostin a Jesús?
Els infants viuen completament confiats dels seus pares. Els infants no tenen por de perdre res, perquè encara ho han de construir tot. Estan oberts a aprendre cada dia, són sincers, i es deixen corregir amb facilitat. Perquè els infants encara no han posat al seu damunt totes les capes que de vegades ens impedeixen arribar al fons de nosaltres mateixos. Per això Jesús, amb el seu ensenyament, ens convida avui a treure totes aquestes capes que el temps ha anat acumulant, ens convida a deixar de banda les complicacions, i a retornar al nostre cor humil i pur. En definitiva, ens convida a recuperar aquella simplicitat que teníem al començament. No, perquè haguem de viure ingènuament, sinó perquè sapiguem estar oberts a allò que Déu vol de nosaltres. No, perquè visquem preocupats del lloc que ocupem, sinó perquè estiguem contents amb el que ens ha tocat. No, perquè ens refiem dels nostres propis mèrits, sinó perquè posem en Déu la confiança. És un dels ensenyaments més importants de Jesús: per entrar al seu Regne hem de passar per la porta de la humilitat, de la confiança, i de l’esperança. Que la gràcia d’aquesta celebració ens ajudi a fer-ho.
Dissabte de la setmana vii durant l’any / i – Sta. Maria en dissabte
