El pessebre és una finestra oberta a la realitat de Déu
L’evangeli d’avui ens reporta un cop més la bella imatge del pessebre: «els pastors anaren a Betlem i trobaren Maria i Josep, amb el nen a la menjadora». La imatge del pessebre ens diu com és Déu, i com vol Déu que siguem nosaltres. ¿Com és Déu? Cadascun dels personatges del pessebre ens en diu alguna cosa. Els pastors representen les persones anònimes i senzilles que s’acosten amb curiositat, i se sorprenen pel que troben. Podem dir, doncs, que Déu és aquell que es deixa trobar per les persones normals i corrents; per veure Déu cal moure’s i tenir un cor humil. Maria i Josep ens són dos models d’obediència a Déu, obediència en el sentit etimològic del terme: ob-audiresignifica “saber escoltar” o “demostrar interès per allò que s’escolta”: Maria va escoltar les paraules de l’àngel, i va respondre afirmativament a la proposta de Déu. Josep fa semblantment: renuncia a la seva voluntat per fer la de Déu. Déu, per tant, és aquell que ens parla perquè l’escoltem, és aquell que té interès en nosaltres i ens proposa sempre el que creu que més ens convé, encara que no sigui el que hauríem volgut. Finalment, Jesús. El nen posat a la menjadora és el mateix Déu que s’ha fet un com nosaltres. El Nadal és un petó de Déu a la humanitat: enviant-nos el seu Fill i permetent que es fes un de nosaltres, Déu ens parla d’una manera definitiva, ens dóna una mostra incontestable del seu amor, i ja no ens deixa mai més sols. Déu, doncs, és aquell que és capaç d’abaixar-se i fer-se el més humil i pobre de tots per amor, per parlar-nos de tu a tu, i donar-nos l’oportunitat d’entrar al seu Regne.
El pessebre, doncs, no és només una imatge d’uns fets històrics: és una finestra a la realitat de Déu, a través de la qual ens parla. I ens segueix parlant ara i aquí, a cadascun de nosaltres que estem asseguts en els bancs d’aquesta església. L’Eucaristia ens actualitza aquest misteri un cop i un altre, a tots i cadascun de nosaltres: quan d’aquí una estona ajuntem les nostres mans per rebre el cos de Crist, estarem representant un cop més aquella menjadora que un dia acollí l’infant a Betlem. Estarem expressant la nostra pobresa, la mateixa que Ell va experimentar, i el nostre desig de rebre Déu com un regal preciós. Quan d’aquí una estona ens acostem a l’altar per rebre el cos de Crist, estarem acollint aquest amor incondicional de Déu, que no pretenia quedar-se en un fet històric, sinó venir a les nostres vides d’una manera real, encara que ens costi de creure.
Dèiem al començament que la imatge del pessebre ens mostrava com era Déu, cosa que hem intentat comentar fins aquí. Però també amb el pessebre podem saber com vol Déu que siguem nosaltres. Com els pastors, hauríem de saber sortir del nostre lloc de confort per anar-lo a trobar, i estar disposats a deixar-nos sorprendre per Ell. Això vol dir donar-se i fer coses per als altres. Com Maria i Josep, hem d’estar disposats a escoltar el que tingui per dir-nos, encara que sigui el què voldríem sentir. Creure no vol dir “empassar-se” un conte més o menys bonic, que ens explica uns fets sorprenents; creure en el sentit més profund vol dir obeir una voluntat superior, que està més enllà del que a mi em ve de gust o em trobo còmode fent. Creure vol dir llençar-se a una aventura i estar disposat a tot, com ho feren Maria i Josep. De fet, Maria és el model del que hauria de ser tot cristià: aquell qui escolta la paraula de Déu i li dóna vida en el seu interior. Finalment, com Jesús, hem de ser humils, senzills i pobres. No cal que sigui en el sentit material: vol dir no creure’ns millors que els altres; vol dir viure sense ser esclau de les coses materials, sinó utilitzar les coses materials per viure; vol dir deixar-nos estimar, com un infant acabat de néixer, que necessita que li donin tot. Avui que comencem un nou any, la finestra del pessebre ens pot ajudar a fer-nos una proposta: ser capaços de fer néixer Jesús en nosaltres cada dia de l’any, mantenint viu l’esperit del Nadal. De res no serveix tot el que fem si no ho fem per estimar.
Homilia de l’Octava de Nadal – Solemnitat de Sta. Maria, Mare de Déu
