Homilies de l'Efrem

Un dels primers coneixements que els humans van obtenir observant la natura va ser el de l’existència d’un ordre: els dies i les nits se succeeixen de forma regular i invariable, així com també ho fan les estacions, les fases de la lluna, i un llarg etcètera de fenòmens naturals. I si en la creació –que és allò que Déu ha fet per donar-nos– hi ha un ordre, també era lògic pensar que n’hi havia d’haver un en la generació del do més gran que Déu ens ha fet: el seu propi Fill. Per això l’evangelista ens presenta la genealogia de Jesús de manera completament ordenada: 14 generacions d’Abraham a David, 14 de David a la deportació a Babilònia, i 14 de la deportació a Jesús. Segons la visió de l’època, doncs, Jesús no només és descendent de la casa de David, sinó que a més és fruit d’un pla de salvació perfectament dissenyat per Déu. Però fent un pas més, en aquesta llista hi trobem altres elements. D’entrada, semblaria que el naixement del Fill de Déu s’hauria d’haver produït només a par...

Déu ens estima amb un amor immens. És un amor tan gran, que comença molt abans de la nostra vida present, i continua més enllà de la nostra mort. I aquest és un missatge que apareix ben clar en totes les escriptures, com en l’evangeli que ens acaba de ser proclamat . En el context d’una pregunta capciosa dels saduceus, l’autor de l’evangeli posa en boca de Jesús l’afirmació de l’existència d’un món futur «que vindrà», en el qual els homes i les dones «ja no podran morir mai més». Allò que el llenguatge de la fe anomena resurrecció, és quelcom que ens remet a una perfecció futura que encara no té la realitat física i material en què vivim. Però la dificultat que tenim avui per a creure-ho, és que la nostra mentalitat actual està fortament marcada pel mètode científic: des del s. xvii , sembla que tot allò que no es pugui observar, mesurar, experimentar i comprovar de forma sistemàtica, no hagi d’existir. Però la mentalitat dels autors bíblics és molt anterior a tot això, i es mou en ...

Les paraules de Jesús que hem escoltat avui a l’evangeli, ens poden semblar d’una gran duresa. Normalment, Jesús ens parla de Déu com d’un Pare bo, que perdona sempre; però avui ens ha dit que «el qui haurà blasfemat contra l’Esperit Sant no serà perdonat». Com ho podem entendre, això? L’evangeli d’avui és un fragment d’un parlament de Jesús, que parla contra la hipocresia dels fariseus del seu temps. I fa servir la imatge d’ El Fill de l’home , aquell personatge del llibre de Daniel que ha d’aparèixer a la fi dels temps. Equiparant Jesús amb ell, el text ens està dient que amb Jesús els últims temps s’han avançat: Jesús és el portador del Regne del cel, i té una autoritat que va més enllà d’aquest món i del present; va cap al futur. És, doncs, un canvi de paradigma: a partir de Jesús el món ja no és el mateix: ha sortit del temps de les promeses, i ha entrat en una nova era, els darrers temps –o els temps de l’Església–, que necessiten unes altres regles de joc. Però això no ho ...

La natura és una escola oberta que tots tenim a l’abast. La llavor que cau a la terra, germina, fa fruit, es multiplica, i torna a estar a punt per començar el cicle, és un mecanisme que molts segles abans de l’aparició de l’home ja funcionava, i pot continuar funcionant de forma indefinida mentre el món sigui essent com és. I la Bíblia se serveix sovint d’aquestes imatges per ensenyar-nos com actua la paraula de Déu en nosaltres. Ja el llibre del Gènesi ens presenta aquest cicle molt abans de l’aparició de l’home, i ens explica com Déu se’n serví per donar-nos aliment. Més endavant, la llavor que Josep donà als seus germans els fou salvació i vida en una època de fam. I encara en l’Antic Testament, el profeta Isaïes es valgué d’aquesta imatge quan va comparar la paraula de Déu amb l’aigua que cau del cel, que fecunda la terra i fa germinar la llavor, i així el sembrador té de nou llavor, i pa per aliment: el Senyor –diu– farà germinar la salvació de la mateixa manera que la terra...

Els diferents personatges que apareixen en l’evangeli que ens acaba de ser proclamat , ens poden ajudar a veure les diferents maneres de prendre posició davant de la Paraula de Déu. Si els ordenem començant pels que menys s’hi deixen interpel·lar, hauríem de començar per la filla d’Herodies: seria el model de l’indiferent, sense cap personalitat, que ni coneix la paraula de Déu ni aparentment li interessa, i es deixa influenciar pels altres; la seva posició acaba desencadenant un assassinat. En segon lloc hi hauria Herodies, la cunyada del rei Herodes que convivia amb ell, tot i sabent que aquest fet era contrari a la Llei de Déu: seria el model de la persona que coneix perfectament la Paraula de Déu, però com que aquesta és contrària a les seves accions, en comptes de reconduir la seva conducta s’hi enfronta i s’hi rebel·la, i acaba pensant-se que tot s’hi val, fins i tot disposar de la vida dels altres. En tercer lloc hi hauria el rei Herodes: a ell, la paraula de Déu li despert...