El millor que podem fer per preparar bé el Nadal, és fer que ho sigui cada dia.

Un dels primers coneixements que els humans van obtenir observant la natura va ser el de l’existència d’un ordre: els dies i les nits se succeeixen de forma regular i invariable, així com també ho fan les estacions, les fases de la lluna, i un llarg etcètera de fenòmens naturals. I si en la creació –que és allò que Déu ha fet per donar-nos– hi ha un ordre, també era lògic pensar que n’hi havia d’haver un en la generació del do més gran que Déu ens ha fet: el seu propi Fill. Per això l’evangelista ens presenta la genealogia de Jesús de manera completament ordenada: 14 generacions d’Abraham a David, 14 de David a la deportació a Babilònia, i 14 de la deportació a Jesús. Segons la visió de l’època, doncs, Jesús no només és descendent de la casa de David, sinó que a més és fruit d’un pla de salvació perfectament dissenyat per Déu. Però fent un pas més, en aquesta llista hi trobem altres elements. D’entrada, semblaria que el naixement del Fill de Déu s’hauria d’haver produït només a partir de persones santes i importants, però no és precisament així. Si bé la llista l’encapçalen els grans patriarques i també hi ha molts sants, l’elecció de Déu no sempre segueix la nostra lògica: la promesa messiànica no arrenca d’Ismael, fill gran d’Abraham, sinó d’Isaac. I no continua amb Esaú, el fill gran d’Isaac, sinó amb Jacob, que havia pres la primogenitura al seu germà fent trampes. I tampoc no segueix amb Josep, el fill preferit de Jacob, sinó amb Judà, que s’havia venut el seu germà. Més endavant trobem el rei David, una barreja de sant i pecador; i molts d’altres dels que formen la llista també queden lluny del que seria un model de bon comportament. I encara, totes les dones que hi apareixen –a banda de Maria– tenen alguna cosa o altra: Rut era estrangera, Raab prostituta, Tamar havia fet trampes, i Betsabé havia comès adulteri. I finalment, a la llista hi trobem persones que, si bé no són anònimes, ens són completament desconegudes: no apareixen en cap altre passatge bíblic. Què vol dir, tot això? I, què ens diu això, en el context de l’Advent?

Avui entrem en la segona part de l’Advent, i ens comencem a preparar d’una manera més específica, ja no per la vinguda definitiva del Senyor, sinó per la celebració del Nadal. I val la pena puntualitzar-ho: no ens preparem per celebrar l’aniversari del naixement del Senyor, sinó per celebrar el misteri de l’encarnació: que Déu s’hagi fet un de nosaltres. Perquè havent-se fet un com nosaltres, ens ha fet capaços de Déu a tots els qui hem vingut després. I com que l’eucaristia ens actualitza la paraula de Déu, i ens fa present el Senyor aquí i ara, podem dir que –si el nostre cor està ben disposat–, cada dia pot ser Nadal. Tots i cadascun dels dies de l’any tenim l’oportunitat de rebre la paraula de Déu, i fer que en el nostre interior cobri vida i ens vagi transformant poc a poc, configurant-nos a ell. Cada dia pot ser per a nosaltres Nadal, si fem néixer dins nostre el Senyor. I això és el que ens preparem per celebrar un any més.

I unit al context que descrivíem abans, això té una clara repercussió en les nostres vides. El pla de Déu no és només per a les grans figures de la història, per a les persones més santes o importants: Déu, per a portar al món el Messies, s’ha valgut també de persones pecadores, anònimes i dèbils. Com nosaltres. I si això ho entenem com una gràcia i com una oportunitat, no només ens sentirem cridats a fer néixer Jesús cada dia en el nostre cor, sinó que també ens mirarem als altres amb uns altres ulls: per molt que vegem al nostre voltant odi, corrupció, i persones plenes de defectes, hem de pensar que el Senyor es pot valdre d’elles per dur-nos la salvació. Aquest és el pla que Déu ha fet per a nosaltres: que tots, malgrat els nostres defectes, arribem a salvar-nos. Per tant, el millor que podem fer per preparar bé el Nadal, és fer que ho sigui cada dia.

Homilia del dia 17 de desembre – Fèries Majors d’Advent

Evangeli: Mt 1,1-17.