Homilies de l'Efrem

En l’evangeli d’avui vèiem a Jesús posant en moviment a Leví: «Vine amb mi», li digué. Ell estava assegut a la taula el pecat; però això no fou cap inconvenient perquè Jesús el convidés a aixecar-se i posar-se a fer camí amb Jesús. Amb aquest gest Jesús ens dona la imatge d’un Déu bo, d’un Déu que estima, d’un Déu que no persegueix castigar al pecador sinó donar-li una nova oportunitat, d’un Déu que vol ser un metge que guareix. Jesús ens ensenya la imatge d’un Déu personal que ens convida a posar-nos en moviment, a aixecar-nos quan hem caigut, i a posar-nos a fer camí amb ell, sigui el que sigui el que ens hagi passat abans. I ho fa predicant amb l’exemple: Jesús va ser qui va anar cap a Leví, a trobar-lo.   Nosaltres avui fem el moviment invers: hem fet una parada en el camí i ens hem assegut en una taula molt diferent: la de l’eucaristia. El camí és llarg, i necessitem parar de tant en tant. I la Quaresma ens dóna aquesta oportunitat: no simplement per descansar, sinó també per...

  Les dues lectures d’avui ens parlen de la fe. La fe és una virtut, una “disposició habitual i ferma a fer el bé” que fa que la persona tendeixi a buscar i fer el bé amb totes les seves forces i l’esculli en les seves accions concretes (Cf. CEC 1803). I concretament la fe és una virtut teologal, una virtut que ve de Déu i que fa que creguem en Ell i ens confiem a ell (Cf. CEC 1814). En el fragment de la carta als Hebreus que hem llegit com a primera lectura , St. Pau ens deia que «creure és posseir anticipadament els béns que esperem, és conèixer per endavant allò que encara no veiem», i ha anat desgranant una sèrie de personatges antics que cregueren sense haver vist: Abel, Henoc, Noè com tants d’altres, primer van creure sense tenir cap certesa, però tots van reeixir en les seves vides i ara l’escriptura ens els posa com a exemple. I en l’evangeli hem vist com Jesús feia un pas més i dalt de la muntanya ja va mostrar la seva glòria als seus deixebles; però amb tot, allò que els...

  Qualsevol lectura bíblica ens parla del Misteri de Déu, i el seu comentari es pot abordar des de molts punts de vista diferents per ajudar-nos a aprofundir en el coneixement de Déu i d’allò que vol de nosaltres. I per això, del fragment de l’evangeli que ens acaba de ser proclamat se’n podrien dir també moltes coses: sobre l’interès que suscitava la figura de Jesús en les persones, sobre el poder d’atracció de la seva paraula, etcètera.   Però fixem-nos avui només en un detall: la disponibilitat. Jesús i els deixebles estaven cansats, tenien gana, volien reposar. Havien anat a l’altra riba per desfer-se de la gent, per meditar, per descansar… però la situació es capgira i quan hi arriben es troben tota la gent que ho havia sabut, i que els demanava encara més temps. I lluny d’enfadar-se, d’esquivar-los o fer-los fora, no es pregunten sobre el seu estat físic; i cansats com estaven es posen a predicar. Jesús s’havia donat a la seva missió, i això passava per davant del cansa...