La disponibilitat.

 

Qualsevol lectura bíblica ens parla del Misteri de Déu, i el seu comentari es pot abordar des de molts punts de vista diferents per ajudar-nos a aprofundir en el coneixement de Déu i d’allò que vol de nosaltres. I per això, del fragment de l’evangeli que ens acaba de ser proclamat se’n podrien dir també moltes coses: sobre l’interès que suscitava la figura de Jesús en les persones, sobre el poder d’atracció de la seva paraula, etcètera.  Però fixem-nos avui només en un detall: la disponibilitat. Jesús i els deixebles estaven cansats, tenien gana, volien reposar. Havien anat a l’altra riba per desfer-se de la gent, per meditar, per descansar… però la situació es capgira i quan hi arriben es troben tota la gent que ho havia sabut, i que els demanava encara més temps. I lluny d’enfadar-se, d’esquivar-los o fer-los fora, no es pregunten sobre el seu estat físic; i cansats com estaven es posen a predicar. Jesús s’havia donat a la seva missió, i això passava per davant del cansament i dels plans immediats que s’hagués pogut fer. I també havia de donar exemple als seus deixebles del que volia dir haver-se donat completament pel Regne.

Qualsevol lectura bíblica proclamada en el si de la celebració litúrgica, més enllà de ser una simple crònica d’uns fets passats i fins d’una ajuda per a aprofundir en el Misteri, és sobretot per a nosaltres allò que Déu els vol dir avui, ara i aquí. I això sumat al fet que avui fem memòria de la Mare de Déu, ens convida a contemplar aquest text des de la perspectiva de la figura de Maria. Ella és també un exemple de disponibilitat: tant eren els plans que tingués per la seva vida; un cop va sentir la paraula de Déu, donant el seu “Sí” va fer un canvi de guió: es donà completament a la paraula que havia donat i es degué a allò que Déu volia per a ella.

Aquest misteri que hem contemplat unit a l’exemple de la Mare de Déu que avui ens proposa aquesta celebració, ens diu a nosaltres avui alguna cosa per la nostra vida. Com a homes i dones de Déu que som, també hem donat el nostre “Sí” i també ens hem sentit cridats a donar-nos completament a Déu. Per això, tant se val que estiguem cansats, que necessitem temps per nosaltres, que ens agradaria tenir més temps per la pregària o la contemplació… ens hem donat a Déu i ens devem a la nostra paraula. I la donació de la nostra vida es concreta en la donació del nostre temps a aquelles responsabilitats que haguem assumit. Qualsevol pare o mare de família no es pregunta si està cansat quan ha d’atendre una urgència d’un fill a mitjanit, i també a nosaltres ens agrada que ens atenguin de seguida quan tenim una necessitat. Estar disponibles per allò que ens demanin sense fer notar el que sigui el nostre estat físic, és l’exemple que avui ens proposa per a nosaltres la litúrgia. El Senyor ens va ensenyar que feia més feliç donar, que rebre. 


Dissabte IV durant l’any – Sta. Maria en Dissabte

Mc 6,30-34 

Entrades populars

El pessebre és una finestra oberta a la realitat de Déu

Què significa ser deixeble de Jesús?

Estem convidats a examinar quins fruits donem, i veure què és el que ens aguanta