Homilies de l'Efrem

  Els apòstols Pere i Pau són un exemple d’aquella manera d’actuar de Déu que difereix de la nostra lògica; o almenys en un primer moment ens ho pot semblar. Sant Pere és l’apòstol que, al llarg dels evangelis, el Senyor ha de renyar més vegades. Però malgrat que alguns cops li hagi de dir paraules dures, això no és obstacle perquè li encarregui una missió tan important com la de pasturar les seves ovelles, de liderar el grup dels apòstols després de la seva mort. Semblaria que per a una missió tan important hauria d’haver agafat un altre perfil, però no: el que el Senyor valora són altres coses, és la seva fe: «Vós sou el Messies, el Fill de Déu viu» és la resposta que Jesús esperava d’ell, i no pas els seus mèrits humans o personals. Amb St. Pau passa el mateix: encara que hagués estat un dels perseguidors més durs dels primers cristians, un cop convertit, el que passa a comptar també és la seva fe. No importen ni el seu passat, ni els seus errors, ni les faltes comeses; tenint f...

  Les lectures d’avui ens han parlat d’un tema que ens pot resultar una mica incòmode: el misteri del mal, la lluita del mal contra el bé, o en definitiva la presència del mal en el món. A l’evangeli hem sentit noms com “Beelzebul”, “Satanàs” o expressions com “dimonis”, “esperits malignes”, “divisions” o “lluita de faccions”… I hem sentit també de la boca de Jesús alguna expressió una mica forta, com quan deia als Mestres de la Llei que «el qui injuria l’Esperit Sant, Déu no el perdonarà mai»; i ho deia ell, que sempre parla d’un Déu misericordiós i bo que ho perdona tot. Mirem de dir alguna cosa sobre el tema del mal, que apareix reiteradament de forma transversal al llarg de tota la història de la salvació, i que avui ha aparegut de manera específica en les lectures. La primera lectura —que els diumenges sempre és escollida en relació al tema que tracta l’evangeli, seria com “el començament de la pel·lícula” però també com un resum de com continua i com s’acaba: el relat d’Adam...