Homilies de l'Efrem

Poc abans de la pandèmia, amb l’Escolania vam anar a cantar a Moscou. Va ser justament aquesta setmana, després que s’ens proclamés aquest mateix evangeli . I una de les visites culturals que hi vam fer va ser a la galeria Tretyakov, el museu de pintura més important de la ciutat. El museu porta el nom de Pavel Tretyakov, un comerciant que després de fer-se milionari va gastar la seva fortuna comprant art, però no per a ell: va voler que la seva col·lecció fos pública, i que quedés instal·lada en un museu d’accés gratuït per als moscovites perquè tothom pogués estar en contacte amb l’art. I visitant el museu, vam entrar en una gran sala on hi havia un quadre de 7 metres per 5 que ocupava tota la paret. La guia s’hi va entretenir força perquè era interessant; i per sorpresa nostra, la temàtica del quadre era —justament, la de l’evangeli del diumenge (és a dir, el d’avui). El quadre en qüestió era d’Alexander Ivanov, un pintor naturalista rus del s. xix, que es va esforçar per plasmar la...

  En la primera lectura St. Joan ens recordava el manament que hem rebut de Déu: que «creguem en el seu Fill Jesucrist i que ens estimem els uns als altres». Aquest doble manament (creure i estimar) es pot llegir com si fos un de sol: la fe i la caritat no són dues virtuts diferents, sinó que una és conseqüència de l’altra. Si som fills de Déu per la nostra fe (si creiem), la caritat entre els germans és el que brolla d’aquesta filiació (és a dir: si creiem, estimarem a tothom). I en l’evangeli hem vist com Jesús va mirar de fer arribar aquest manament el més lluny possible: en començar la seva vida pública no es va quedar a Natzaret on havia viscut i crescut, sinó que se’n va anar a Cafarnaüm, lloc de confluència de camins on hi havia molts pagans. Jesús havia vingut a salvar el món tot sencer, jueus i pagans, i la seva missió no podia quedar reduïda només a un sector de la societat, calia estendre-ho: «El poble que vivia a les fosques [és a dir, els qui no eren de la religió ju...