Sempre podem transmetre una paraula de consol i d'esperança
Les dues lectures giren al voltant de la fe de Pere. L’evangeli ens transportava a l’època del ministeri de Jesús per Galilea, en un moment en què les afirmacions que feia Jesús resultaven difícils d’entendre fins i tot als seus deixebles. En aquell moment l’Esperit encara no havia baixat damunt d’ells, i per tant no tenien el do de la fe. Però tot i amb això, Pere ja creia en Jesús: «Senyor, a qui aniríem? Només vós teniu paraules de vida eterna, i nosaltres hem cregut i sabem que sou el Sant de Déu», deia. Els Fets dels apòstols, en canvi, ens remetia a un moment en què aquella primera comunitat ja havia rebut el do de l’Esperit Sant. Pere havia sortit de Jerusalem per visitar aquelles primeres comunitats cristianes i reanimar la seva fe, i la seva presència va anar acompanyada de dos miracles: la guarició del paralític Enees a Lidda, i la resurrecció de Tabita, a Jafa. Tots dos miracles van succeir després que Pere invoqués el nom de Jesús, i li pregués. Jesús ressuscitat, des...