Homilies de l'Efrem

Un cop més, germans i germanes, Jesús ens posa com a exemple una persona que estava a l’últim graó de l’escalafó social: una vídua pobra. I no ho fa pels seus recursos, o per la seva posició: ho fa per la seva actitud. Aquella vídua va actuar per convenciment i per responsabilitat, i el seu gest que era materialment molt petit, no va passar desapercebut. Perquè totes les persones som igualment importants als ulls de Déu; siguem qui siguem, i ocupem el lloc que ocupem en la societat. L’evangeli no es cansa de repetir que qualsevol cosa que fem, per petita que sigui, ens serà tinguda en compte per entrar al Regne de Déu. I en aquest mateix sentit parlava St. Pau a Timoteu en la primera lectura: «conserva sempre el bon seny [...], compleix bé el teu servei», li demanava. Perquè per a portar als altres el missatge de l’evangeli, que és l’amor amb què hem d’estimar tothom, no calen heroïcitats: tothom ho pot fer amb els petits gestos de cada dia i complint bé les seves obligacions a tr...

  El recinte del temple era un ampli espai en el què hi convergia tothom, fins i tot els qui no eren jueus. I és en aquest marc que l’evangeli d’avui ens dóna mostra del diàleg de Jesús amb les autoritats del seu temps, un diàleg que pel què hem sentit, no va ser fàcil. Els representants dels tres grups que formaven el Sanedrí interrogaren a Jesús amb una pregunta capciosa. Jesús acabava d’entrar a Jerusalem i havia expulsat els venedors del temple, i ho havia fet causant admiració en la gent. Una admiració que es generava quan escoltaven la seva doctrina, i veien les seves obres. I és que poder i autoritat, no sempre van junts. Els membres del Sanedrí tenien un poder per causa del seu càrrec; però no eren admirats per la gent. I Jesús tenia autoritat, sense tenir cap càrrec. Com podia ser? Jesús no els ho va voler respondre perquè era una obvietat: el poder el pot donar un càrrec; però l’autoritat se l’ha de guanyar cadascú, dia a dia: amb coherència de vida, i amb autenticita...