Homilies de l'Efrem

L’evangeli de Lluc ens parla d’un grup de setanta dos deixebles que van ser enviats per Jesús per preparar el terreny per on havia de passar. La missió tenia un objectiu molt clar: anunciar la proximitat del Regne de Déu. Però fer aquest anunci no era fàcil, perquè el mateix text diu que hi anaven «com anyells enmig de llops». Encara que els deixebles tinguessin potestat per guarir els malalts i per portar la pau, la missió era difícil. I era prioritària: s’havien de conformar amb allò que els donessin, i no havien d’anar de casa en casa; perquè primer era la missió que la recerca del propi benestar. La imatge d’aquests setanta dos deixebles, doncs, podria ser un dibuix del que hauria de ser l’autèntic deixeble de Jesús: aquell qui, seguint els seus passos, renuncia a la seva voluntat per fer la de Déu; aquell per a qui primer és la missió de difondre la paraula de Déu que no pas la recerca de seguretats personals; aquell qui no es refia tant de les seves pertinences, com de l’a...

Joan Baptista dóna, un cop més, mostra de la seva coherència: «Jo no sóc el Messies» diu. Només n’és el precursor. I com a tal ha de minvar a partir d’ara, mentre que Jesús ha de créixer. Quan els deixebles de Joan l’informen que Jesús estava batejant a l’altra banda del Jordà, Joan, lluny d’enfadar-se o d’estranyar-se’n, els dóna una mostra de la seva grandesa responent-los amb tota naturalitat que ho pot fer. Que ho ha de fer. Perquè Jesús és l’enviat de Déu, l’autèntic Messies. Jesús és l’espòs, i Joan només és el seu amic. I com a tal s’alegra a través de l’alegria de l’espòs, no té cap intenció de prendre-li el lloc. El deixeble no és més que el mestre; més aviat ha de donar-li pas deixant així que aquell qui s’ha manifestat com a Messies davant de tot el poble pugui desenvolupar amb tranquil·litat la seva activitat i ocupar el lloc que li correspon. Aquest testimoni de Joan Baptista en el context de l’Eucaristia de l’últim dia ferial del temps litúrgic del Nadal, ens és al...