Si Jesús ocupés un lloc central en la vida de les persones, el mal no hi tindria cabuda
L’evangeli de Lluc ens parla d’un grup de setanta dos deixebles que van ser enviats per Jesús per preparar el terreny per on havia de passar. La missió tenia un objectiu molt clar: anunciar la proximitat del Regne de Déu. Però fer aquest anunci no era fàcil, perquè el mateix text diu que hi anaven «com anyells enmig de llops». Encara que els deixebles tinguessin potestat per guarir els malalts i per portar la pau, la missió era difícil. I era prioritària: s’havien de conformar amb allò que els donessin, i no havien d’anar de casa en casa; perquè primer era la missió que la recerca del propi benestar. La imatge d’aquests setanta dos deixebles, doncs, podria ser un dibuix del que hauria de ser l’autèntic deixeble de Jesús: aquell qui, seguint els seus passos, renuncia a la seva voluntat per fer la de Déu; aquell per a qui primer és la missió de difondre la paraula de Déu que no pas la recerca de seguretats personals; aquell qui no es refia tant de les seves pertinences, com de l’ajut de Déu; aquell qui se sent portador de pau en el món, a pesar de les dificultats que pugui trobar pel camí.
En continuïtat amb aquests setanta dos deixebles, ja en el primer segle d’existència de l’Església, hi va haver persones que van seguir el seu exemple. La litúrgia avui ens en recorda dos: els sants Timoteu i Titus, fidels col·laboradors de St. Pau. Les cartes que aquest els va adreçar han passat al corpus del Nou testament, i ens els presenten com els dirigents ideals d’una comunitat: aquells qui són capaços de transmetre la fe tal i com l’han rebuda, que l’alimenten aprofundint en la paraula de Déu, aquells que estan disposats a donar-ho tot per la seva comunitat, i que són un model per als altres. Podríem dir, doncs, que Timoteu i Titus també són una imatge del que tots estem cridats a ser: cristians compromesos; tant compromesos com Jesús ho va ser.
Finalment, en continuïtat amb aquests setanta dos deixebles i amb els sants Timoteu i Titus, en el darrer lloc estem tots nosaltres. Encara que hagin passat segles des d’aquells primers deixebles, l’anunci del Regne continua essent una necessitat imperant enmig d’un món ple de “llops”, fent servir l’expressió de l’evangeli. El desconeixement de Jesús pot explicar la majoria dels mals que vivim, perquè si Jesús ocupés un lloc central en la vida de les persones, el mal no hi tindria cabuda. És la nostra missió seguir preparant camins perquè els nostres contemporanis es puguin trobar amb Jesús, el coneguin, i l’estimin. I per a fer-ho segueixen essent vàlids els mateixos consells: el nostre centre d’interès no han de ser les coses del món, sinó la missió de fer present el Regne de Déu. «Hi ha molt a segar i pocs segadors», deia el text. Demanem a Déu que ens faci portadors de pau en el món. Demanem-li que no ens deixi caure en els paranys del pecat, i que com els setanta dos i com Timoteu i Titus, siguem dignes d’Ell.
Homilia en la memòria dels Sants Timoteu i Titus, bisbes
