Homilies de l'Efrem

Com acabem d’escoltar en l’evangeli , Jesús ressuscitat és aquell qui ens aconsegueix pel camí. És aquell qui dialoga amb nosaltres. És aquell qui ens fa entendre el sentit de les escriptures. Jesús ressuscitat és aquell que mou el nostre interior, com feren experiència aquells dos deixebles que anaven cap a Emaús: «No és veritat que els nostres cors s’abrusaven dins nostre mentre ens parlava pel camí i ens obria el sentit de les Escriptures?». Però a banda de tot això, al mateix temps els relats de les aparicions ens fan veure que Jesús tenia una nova forma d’existència que va més enllà del que podem comprendre si fem servir els paràmetres de la nostra realitat física: era ell, però no el reconeixien; el podien veure i tocar, però de cop i volta desapareixia; estaven les portes tancades, però podia entrar (Cf. Jn 20,26). Jesús es trobava en una esfera superior, en una nova forma de vida a la qual tots hi estem cridats. I per demostrar que no era un “fantasma” o un “esperit”, men...

Aquesta primera setmana de Pasqua, la litúrgia ens ha anat presentant diferents fragments de l’evangeli on es narren les aparicions del Senyor ressuscitat. El fragment d’avui és un apèndix a l’evangeli de Marc, que té algunes característiques comunes amb les altres narracions. En primer lloc, el fet que Jesús s’aparegui primer a les dones, i d’una manera particular a Maria Magdalena «de la qual havien sortit set dimonis» segons explica l’evangeli de Lluc. No sabem exactament què vol dir aquesta expressió, ni què devia ser en termes moderns el que li passava abans del pas de Jesús per la seva vida; però hi cap la possibilitat que el seu interior estigués dominat per un espiral de pensaments negatius que no sabia com trencar i que li feien mal, i que només la presència de Jesús era capaç de substituir per uns altres. Una altra característica amb els altres textos és el fet que els deixebles, tot i haver conviscut amb Jesús, quan el veuen ressuscitat no el reconeixen d’una forma imme...