Jesús ha ressuscitat, i ho ha fet com a primícia del què tots estem cridats a esdevenir.
La resurrecció de Jesús és, de lluny i amb diferència, el fet més important i transcendent que ha conegut tota la història humana. No n’hi ha hagut ni n’hi pot haver cap altre de més important que aquest. I és tant extraordinari com difícil d’explicar, perquè tota la riquesa del llenguatge i l’amplitud de la nostra imaginació —tot i que de vegades superi límits insospitats, no són suficients per descriure-la amb detall. Els textos evangèlics que ens en parlen—com el d’avui i els que hem anat escoltant durant tota la setmana, ens ajuden a aproximar-nos al que podria ser una idea d’això que va passar amb Jesús després de morir a la creu: no va ser una simple tornada a la mateixa vida que ja tenia, sinó que ho va fer d’una manera diferent, amb un cos físic però que ja tenia unes propietats glorioses; un cos que li permetia menjar i que els deixebles el toquessin, però que per altra banda no estava limitat per l’espai i el temps, ja que es podia aparèixer com volia i on volia amb un...