Homilies de l'Efrem

Qualsevol mestre o professor i qualsevol pare o mare de família, sap per experiència que els fills o els alumnes aprenen més del que ens veuen fer, que no pas del que els diem. Per tant, tot allò que vulguem ensenyar ho hem de posar primer en pràctica en la nostra vida i en les nostres obres. I el pla de salvació de Déu està completament en línia amb aquest principi. Com que Déu creu millor per a nosaltres el model de la humilitat, va disposar-ho tot de forma completament coherent. Com diu l’himne dels filipencs, «Jesucrist, que era de condició divina, no es volgué guardar gelosament la seva igualtat amb Déu, sinó que es va fer no res: prengué la condició d’esclau i es féu semblant als homes. Tingut per un home qualsevol, s’abaixà i es féu obedient fins a la mort, i una mort de creu». I Jesús, durant la seva vida terrenal sempre va ser conseqüent en tot amb aquest model: no va buscar llocs de reconeixement sinó que va rentar els peus als deixebles; no va perseguir les riqueses sinó que...

  L’ensenyament sobre el perdó que ens acaba de ser proclamat , clou una secció de l’evangeli de Mateu. Després d’aquestes paraules Jesús començà una nova etapa que el duria a Jerusalem, on havien de tenir lloc els fets de la seva passió, mort i resurrecció. I com correspon al final d’una etapa, Jesús fa una síntesi de coses bàsiques: saber perdonar, i fer-ho sempre, és una de les coses més importants per viure cristianament. Està al mateix nivell que el precepte de l’amor: no es pot estimar sense mesura, ni estimar els enemics, si no se sap perdonar. Una cosa va lligada a l’altra: Perdoneu les nostres culpes, així com nosaltres perdonem als nostres deutors , ens va ensenyar a dir Jesús en l’evangeli. Si ens agrada que ens perdonin, hem de saber perdonar nosaltres. Saber perdonar i fer net, és un senyal de saber estimar. L’ensenyament d’avui coincideix el dia en què celebrem la memòria de St. Poncià i St. Hipòlit, Papa i antipapa respectivament. St. Hipòlit havia provocat un cisma ...

Les principals figures de l’Antic testament van tenir un poder extraordinari sobre l’aigua: Moisès, el legislador, havia partit en dos les aigües del mar Roig per poder salvar el seu poble. Elies, el profeta, també es va salvar dividint les aigües del Jordà després de colpejar-les amb el seu mantell. I Jesús, caminant per damunt de l’aigua, demostra que està en continuïtat amb aquestes grans figures de l’escriptura. Però els miracles recollits en l’evangeli no tenen tant la funció de fer-nos creure en Jesús per la meravella que ens pot causar veure el seu domini sobre les lleis físiques, sinó ajudar-nos a aprofundir en la nostra fe i coneixement de Jesús. Per això hi ha també altres elements importants que ens poden ajudar a la reflexió. En aquest episodi veiem un Jesús que, malgrat estar aclaparat per tot el que havia de fer amb la gent, sap apartar-se per pregar. Veiem un Jesús que demana als seus deixebles que tinguin fe. Veiem un Jesús que no estalvia les dificulatts als deixebles...