Qui no rebi el Regne de Déu com el rep un nen, no hi entrarà pas.
En el si de la nostra societat, l’índex de mortalitat infantil s’ha reduït molt en els últims decennis. I lògicament, l’acceptació que el desenvolupament dels infants és un bé a preservar des del primer moment del naixement, ha anat guanyant terreny. Però això no era així a l’època de Jesús. A la Palestina del del s. I, les famílies eren molt diferents: estaven formades per un grup de parents que convivien amb els fills de cadascú. Era una forma comunitària de vida que garantia millor allò que era més important: la supervivència. I per això els infants no eren el centre d’atenció. Aquest context ens ajuda a entendre la primera reacció dels deixebles, quan van renyar als qui presentaren uns infants a Jesús perquè els imposés les mans: segons la mentalitat de l’època, els infants encara no eren mereixedors de rebre el que es considerava com una benedicció divina. Però per Jesús, això és diferent. Jesús coneix el Pare del cel, que és misericordiós i bo, i sap que tota persona humana ...