Homilies de l'Efrem

La creença en la resurrecció dels morts sempre ha estat un element essencial de la fe cristiana: «Crec en la resurrecció de la carn», diem quan professem la nostra fe. Perquè així com Jesús va ressuscitar i viu per sempre, nosaltres també estem cridats a fer el mateix camí, i creiem que Déu ens ressuscitarà el darrer dia. Però que ho creguem fermament no vol dir que ho entenguem, o que tinguem totes les explicacions sobre el “com” tot això passarà. La resurrecció va més enllà del que la nostra imaginació i el nostre enteniment poden entendre: està totalment en el terreny de la fe, i no en el de la comprovació empírica o científica —o almenys, en la part de terreny que la ciència ha descobert fins avui. És potser per això, que la resurrecció ha estat un dels punts més incompresos i controvertits de la fe cristiana, ja des del començament. Per tant, o bé contemplem i meditem els textos que parlen de la resurrecció de Jesús tot confiant en la promesa que ens va fer segons la qual tots ser...

  Avui ens han estat proclamats dos relats relacionats amb dues vídues: la de Sarepta de Sidó —que va viure segles abans de Jesús, i la de l’evangeli —que era contemporània de Jesús. Totes dues eren persones que havien estat perjudicades per la vida sense tenir-ne culpa. Eren persones desfavorides tot i no haver fet res malament, perquè segons la mentalitat d’aquell temps les vídues i els orfes havien de viure només de la caritat dels altres. Però, tot i ser persones que no comptaven, com que Déu estima tothom, ens les posa precisament a elles com a exemple del què pot arribar a fer la fe i la confiança plena en Déu. La primera, tot i estar a punt de morir de fam, no li va negar al profeta l’únic panet que tenia. Va confiar plenament en Déu, i aquesta confiança la va fer protagonista d’un miracle. La segona, semblantment, va ser posada per Jesús com a exemple de generositat i de fe davant dels seus deixebles: encara que potser necessités aquelles dues monedes que tenia les va don...