Serem feliços si sabem escoltar i fer cas a la paraula de Déu.
L’evangeli ens remet avui al testimoni anònim d’una de les persones contemporànies de Jesús, una de les que el van veure físicament, i el van sentir predicar en persona. Era una dona, que estava tan meravellada del que veia i sentia que no pogué resistir la temptació d’interrompre amb una paraula d’admiració: «Sortoses les entranyes que us van dur i els pits que us van criar», va cridar enmig de tothom. Certament, la verge Maria ha estat la única persona en tota la història de la humanitat que ha tingut una sort que els altres no podrem tenir mai. Però això no era el més important, i per això Jesús la rectificà: la sort de la Mare de Déu no va ser la de tenir l’oportunitat de gestar Jesús, sinó la d’haver escoltat la paraula de Déu, i haver-hi confiat. I d’haver-se deixat transformar per ella. Ho va fer dient sí a l’anunci de l’àngel; ho va fer essent la primera deixebla de Jesús, i dirigint sempre la gent cap al que ell deia. Ho va fer, no essent un simple oient que sent parlar ...