Que el nostre pensament estigui d’acord amb la nostra veu
Per entendre bé el fragment de l’evangeli que ens acaba de ser proclamat , hem de tenir en compte que és una part d’un text més ampli en què Jesús parla dels fariseus, el grup social que en el seu temps encarnava la hipocresia. Jesús pretén explicar-nos què passa amb els qui fingeixen tenir unes qualitats i uns sentiments que en realitat no tenen. Déu ens ha fet lliures i és conseqüent amb aquesta llibertat: podem fer i pensar el que vulguem, i som nosaltres que cada dia escollim lliurement quin camí volem seguir. Però Déu no és hipòcrita, i per això ens adverteix del què passa si els nostres actes i els nostres pensaments segueixen camins divergents. Actuar per “quedar bé” sense que les pròpies accions siguin fruit de les nostres conviccions més profundes no pot comportar mai el reconeixement de Déu, perquè Déu és autèntic. I el mateix passa amb els qui blasfemen contra l’Esperit Sant: el sol fet de fer-ho ja indica que la persona està en un registre tan allunyat de Déu que, per ...