Que el nostre pensament estigui d’acord amb la nostra veu
Per entendre bé el fragment de l’evangeli que ens acaba de ser proclamat, hem
de tenir en compte que és una part d’un text més ampli en què Jesús parla dels
fariseus, el grup social que en el seu temps encarnava la hipocresia. Jesús
pretén explicar-nos què passa amb els qui fingeixen tenir unes qualitats i uns
sentiments que en realitat no tenen. Déu ens ha fet lliures i és conseqüent amb
aquesta llibertat: podem fer i pensar el que vulguem, i som nosaltres que cada
dia escollim lliurement quin camí volem seguir. Però Déu no és hipòcrita, i per
això ens adverteix del què passa si els nostres actes i els nostres pensaments
segueixen camins divergents. Actuar per “quedar bé” sense que les pròpies
accions siguin fruit de les nostres conviccions més profundes no pot comportar
mai el reconeixement de Déu, perquè Déu és autèntic. I el mateix passa amb els
qui blasfemen contra l’Esperit Sant: el sol fet de fer-ho ja indica que la
persona està en un registre tan allunyat de Déu que, per molt que Déu el vulgui
perdonar, aquest perdó no pot causar en ell cap efecte, perquè és com si parlessin
idiomes diferents: el què diu l’un, l’altre senzillament no ho entén. En canvi,
si el nostre pensament s’identifica plenament amb la paraula de Déu, serà com
si l’Esperit Sant parlés per la nostra boca, i ho notarem sobretot en els
moments de dificultat.
La litúrgia d’avui ens proposa el model de la Mare de Déu: en Maria es dóna
aquesta total identificació amb la paraula de Déu i les seves accions, perquè Maria
va escoltar la paraula de Déu i la va acceptar fins al punt de convertir-la en
l’eix de la seva vida, actuant ja per sempre en sintonia amb el Regne de Déu. I
l’Eucaristia ens fa viu avui per a nosaltres aquest exemple, i ens convida a
seguir-lo.
Déu vol que siguem autèntics, és a dir, que hi hagi una correspondència
total entre el que diem i el que fem. I ens ha donat la seva paraula i un model
dels qui s’han identificat plenament amb ella per si el volem seguir. Si fem
que la paraula de Déu passi a formar part de nosaltres mateixos i sigui el que
en realitat ens mou per dins, els nostres actes estaran brollant d’una font més
profunda, i ens convertirem en artífex del Regne de Déu enmig de les persones
que tinguem al voltant. I no ho farem per ser reconeguts davant dels altres o per
obtenir el perdó de Déu, sinó perquè ens haurem convertit, com Maria, en una
eina que anirà fent present el Regne de Déu enmig dels nostres, dia a dia, d’una
manera real. Demanem a Déu que aquesta Eucaristia ens ajudi a anar-nos
configurant cada cop més al Crist, perquè com en ell, el nostre pensament
estigui d’acord amb la nostra veu.
Homilia del dissabte de la setmana xxviii / i
