Què significa ser deixeble de Jesús?
Les dues lectures d’avui són dos exemples de la manera com el Senyor escull les persones per a realitzar missions importants. La primera ens parlava de Saül, cridat a ser rei d’Israel: era un noiet que feia de pastor, i estava buscant unes someres que el seu pare havia perdut. I en segon lloc, l’evangeli ens parlava de Leví, cridat a ser apòstol: era un publicà que estava assegut al lloc de la recaptació dels impostos que cobraven els romans, i que per això estaven considerats oficialment pels jueus com a pecadors. Tots dos casos semblen d’entrada un contrasentit: per a missions tan altes com governar o ser apòstol semblaria que caldria haver escollit un altre perfil. Però el que Déu valora són d’altres coses: tant Saül com Leví, en sentir la crida que els fan, no dubten i obeeixen sense dilacions. Saben reconèixer la importància del que els està passant, i mostren una predisposició a obeir i deixar-se fer.
Aquestes dues lectures s’escauen avui, que celebrem la memòria de St. Maur i St. Plàcid, els dos deixebles de St. Benet. Els coneixem a través del segon llibre dels “Diàlegs” del papa St. Gregori el Gran, i tots dos tenen actituds semblants a les que ens mostraven els textos bíblics: segons aquest text de St. Gregori, Maur és un exemple de l’obediència sense espera, i no dubta a posar-se en moviment quan el seu mestre li indica que hi ha una necessitat. De St. Plàcid no en coneixem massa detalls, però sí que sabem que ja estava dedicat al Senyor des dels primers anys de la seva infantesa. Tots dos, doncs, com Saül o Leví, es poden comptar com a exemples del que la obediència a Déu significa en un sentit més profund: l’escolta atenta a la veu de Déu, i la confiança plena en allò que Déu tingui per dir-nos.
La coincidència dels exemples de Saül i Leví amb la memòria dels sants Maur i Plàcid, ens conviden a meditar sobre què significa ser deixeble de Jesús. Tots nosaltres, siguem qui siguem, d’una forma o altra hem estat també cridats a ser deixebles del Senyor. I més enllà de les circumstàncies vitals de cadascú i dels dons que cadascú tinguem, hem de preguntar-nos si tenim aquesta mateixa actitud vital dels exemples que la litúrgia ens donava: veure si sabem estar atents al què passa al nostre voltant per identificar el que el Senyor ens demana en cada moment. El Senyor se’ns ha presentat avui com “un metge que no ve a cridar justos sinó pecadors”, i per això sabem que no és tant important quin és el nostre passat o quins són els nostres errors, sinó l’actitud d’escolta i la predisposició a l’obediència al que el Senyor ens vagi demanant un dia i un altre, quan seiem a taula amb ell. Estiguem oberts a deixar-nos sorprendre i a servir-lo amb promptitud, sapiguem aportar i no només demanar, perquè això és el que hem vist que Déu valora en les persones que ell mateix ha cridat.
Dissabte de la setmana I durant l’any / II – St. Maur i St. Plàcid.
